171 municipis al País Valencià es troben en risc de despoblament

Un informe del Comité Econòmic i Social del País Valencià destaca l'existència d'una concentració d'habitants a les comarques costaneres, 4 milions de persones, el 78,49% de la població

per NLV / EP

Territori, Societat

171 municipis al País Valencià es troben en risc de despoblament
171 municipis al País Valencià es troben en risc de despoblament

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

La «Memòria sobre la situació Socioeconòmica i Laboral del País Valencià el 2020», del Comité Econòmic i Social del País Valencià (CES-CV) torna a incidir en el «greu» problema que suposa el fenomen de la despoblació que afecta les comarques de l'interior del territori, i alerta que hi ha 171 municipis en risc de despoblació, els mateixos que el 2019, encara que es redueix el nombre de persones afectades en passar de 78.897 a 76.542, el 1,51 per cent de les 5.049.415 censades.

D'ací la necessitat d'implementar mesures que passen per la construcció d'un nou discurs de la ruralitat, segons ha informat el CES-CV en un comunicat.

L'informe del Comité reflecteix que en la llista de municipis en risc alt de despoblar-se entren Agres (el Comtat), Andilla (els Serrans), Benaixeve (els Serrans), Benimarfull (el Comtat), i Benissuera (la Vall d'Albaida), mentre que ixen Almiserà (la Safor), la Font de la Reina (l'Alt Millars), Xèrica (l'Alt Palància), Llocnou de Sant Jeroni (la safor) i Sant Rafael del Riu (el Maestrat). Afegeix la Memòria que, en total, aquests municipis concentren a 76.452 persones de les 5.049.415 censades al País Valencià el gener del 2021.

La Memòria del CES-CV apunta que el 2020, segons les dades de l'INE, la pandèmia per la covid-19 ha tingut un doble impacte sobre l'Estadística de Migracions i sobre les Xifres de Població. D'una banda, les restriccions de mobilitat han produït una reducció dels fluxos migratoris, tant exteriors com dins de les fronteres. La mortalitat també s'ha incrementat, per la qual cosa el saldo vegetatiu s'ha reduït «considerablement».

També assenyala que «la gestió padronal per part dels ajuntaments, de la qual es nodreix l'Estadística de Migracions, s'ha vist afectada perquè els ajuntaments no han pogut treballar amb normalitat i perquè els terminis administratius sobre caducitat i comprovació de residència d'estrangers s'han vist ampliats».

Les últimes dades publicades en el padró, dades provisionals, a 1 de gener de 2021 la població censada en el País Valencià va descendir en 7.938 persones, totalitzant 5.049.415 persones, la qual cosa suposa un descens d'un 0,16%.

D'acord amb les dades oficials de l'INE que recullen l'evolució de la distribució de la població per al període 2014-2020, el País Valencià va registrar el 20210 un augment de les persones empadronades el primer de gener, i únicament en sis comarques va baixar el padró.

Distribució en costa i interior

L'informe del CES-CV destaca l'existència d'una concentració d'habitants a les comarques costaneres, 4 milions de persones, el 78,49% de la població.

La distribució de la població per sexe i edats també permet conéixer l'estructura poblacional. Així, dels 2.492.121 homes empadronats en el País, 429.985 tenen més de 65 anys; 1.683.834 tenen entre 15 i 64 anys, i 378.302 tenen entre 0 i 14 anys. Quant a les dones, de les 2.565.232 empadronades, 551.767 tenen més de 64 anys, 1.657.241 estan entre 15 i 64 anys i 356.224 dones tenen entre 0 i 14 anys.

Una estructura demogràfica envellida i masculinitzada és una de les característiques de la població que viu en el medi rural, tal com recull l'informe del CES-CV. És en aquest medi rural on es registra un important descens del nombre de veïns, pèrdua poblacional que es pot atribuir a causes com el descens dels naixements i a l'emigració a la costa o a les zones industrials a la recerca de treball.

En la presentació de la Memòria el president del CES-CV, Carlos Alfonso, ja va apuntar que durant els mesos marcats per la pandèmia, «han augmentat les mancances en zones rurals i s'han evidenciat els problemes en serveis com la falta d'oficines bancàries, la llunyania dels centres mèdics i falta d'altres equipaments públics que potencien la despoblació».

Propostes d'acció

La descripció de l'estructura demogràfica del País Valencià evidència unes mancances que s'han de corregir. Per a això, el CES-CV proposa la construcció d'un nou discurs de la ruralitat; l'adopció d'un enfocament territorial supramunicipal o subregional que complemente la visió municipal; el reforç de la cooperació públic-privada per a maximitzar la mobilització dels recursos territorials; l'adaptació dels processos administratius i marcs legals a la realitat del medi rural, o escometre una política integral de foment de la iniciativa empresarial, en particular de l'economia social, que pose en valor el paper estratègic de la cadena agroalimentària.

També estima precisa la posada en marxa mecanismes de flexibilitat per a donar resposta àgil a les necessitats en matèria d'habitatge i sòl empresarial; introduir millores de la legislació en matèria de protecció mediambiental i protecció territorial; l'establiment d'una política fiscal diferenciada en els territoris en risc de despoblació; la millora de la mobilitat i connectivitat per a l'equitat en l'accés als serveis públics, o impulsar mesures que permeten captar el talent jove, i especialment el femení, al medi rural incentivant la professionalització.