Huit grans cadenes de restaurants no atenen en valencià els consumidors

El País Valencià és el territori lingüísticament més perjudicat per aquests establiments, segons un estudi de Plataforma per la Llengua

per NLV

Llengua

Huit grans cadenes de restaurants no atenen en valencià els consumidors
Huit grans cadenes de restaurants no atenen en valencià els consumidors

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

Plataforma per la Llengua ha analitzat la realitat lingüística de setze cadenes de restaurants dels territoris de parla catalana. Les dades s'han extret aquest mes de juny a partir del miler de valoracions que han fet els usuaris de l'aplicació CatalApp, que avalua l'atenció lingüística dels establiments.  

Per mitjà d'aquesta aplicació, els usuaris valoren amb el telèfon mòbil l'atenció oral, escrita i virtual dels establiments comercials i la puntuen entre 0 i 4 punts. Els resultats indiquen que Sandwichez, Viena, König (sense presència al País Valencià) i Nostrum (amb un local a València i un altre a Alacant) són les empreses que tenen més cura dels drets lingüístics dels consumidors. Pel que fa a la resta d'establiments analitzats, hi ha una franja mitjana de cadenes que, tot i no estar tan ben puntuades, han rebut prou bona nota en els tres barems. Es tracta d'Udon, Pans & Company i Lizarran, les dues primeres amb web disponible en català.   

A la part baixa del rànquing hi trobem les empreses poc responsables lingüísticament, huit cadenes de restaurants que suspenen tant en atenció oral com en atenció escrita i digital. Es tracta de Telepizza, La Tagliatella, Domino's Pizza, McDonald's, KFC, Burger King, 100 Montaditos, Foster's Hollywood i Enrique Tomás, de les quals només dues, La Tagliatella i Domino's Pizza, tenen la web disponible en català. Aquestes huit franquícies acumulen les pitjors valoracions i suspenen en la seua atenció oral i virtual en tots els territoris de parla catalana on són presents i, fora de Catalunya, també suspenen en atenció escrita.   

El País Valencià, el territori lingüísticament més perjudicat per les grans cadenes de restaurants

l'informe de l'ONG del català també es desglossa la situació lingüística per territoris «perquè les marques prenguen consciència i puguen solucionar aquesta manca de responsabilitat social». Així doncs, arreu del domini lingüístic veiem que, «allà on hi ha lleis més proteccionistes amb la llengua, les dades són, en general, més bones».  

Per exemple, si s'observen les quatre marques que tenen més bona puntuació, veiem que a Andorra, en general, tenen una valoració més alta que la que obtenen a Catalunya en tots els barems. En el mateix sentit, a Andorra i Catalunya les marques acostumen a rebre més bones puntuacions que la resta de territoris, en què no existeix l'obligatorietat legal de garantir l'atenció escrita en català. El País Valencià és el territori que continua encapçalant les valoracions més negatives d'arreu del domini lingüístic, que alhora són més baixes en l'atenció escrita que en l'oral. De fet, només Andorra aprova per la presència escrita als restaurants. Ara bé, malgrat aquesta dada, les huit marques que suspenen de forma global també suspenen a Andorra en els barems d'atenció oral i digital. 

A partir d'aquesta anàlisi, Plataforma per la Llengua «felicita les cadenes de restaurants responsables amb els drets lingüístics i les anima a continuar cuidant la llengua». En canvi, a aquells establiments que presenten valoracions més negatives, els demanarà «que prenguen les mesures pertinents a fi de guanyar-se la confiança del consumidor i de vetllar perquè els drets lingüístics de tots els consumidors es vegen respectats, tal com marca la legislació corresponent». 

La CatalApp, l'aplicació que valora la responsabilitat lingüística dels establiments del domini, ja compta amb més de 13.000 usuaris i s'acosta a les 70.000 valoracions. En els seus primers quatre anys ha pogut fer un mapa de l'estat de la llengua a través de les puntuacions tant dels establiments comercials que apliquen bones pràctiques com dels que no tenen sensibilitat lingüística. Així com enguany s'ha analitzat la situació de les cadenes de restaurants, el juny de 2020 es va fer amb els supermercats. L'objectiu de la CatalApp és «que no es vulneren els drets lingüístics dels catalanoparlants, que tenen dret a ser atesos en la seua llengua».