Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací. 

Sobre aquest tema, el psicòleg Tony Crespo ha explicat que els trastorns alimentaris afecten principalment les xiquetes i dones, però cada vegada amb més freqüència «trobem a les consultes homes i xiquets vulnerables». Hui dia, 1 de cada 4 casos, és a dir, el 25%, ja es donen en xiquets pre-adolescents.

Existeixen tres tipus principals de trastorns de l'alimentació. En primer lloc, les persones amb Anorèxia Nerviosa són aquelles que tenen una imatge corporal distorsionada que els fa veure's amb sobrepés fins i tot quan estan perillosament primes. Sovint, aquestes persones es neguen a menjar i fan exercici compulsivament. Els problemes físics associats amb l'anorèxia inclouen anèmia, restrenyiment, osteoporosi i fins i tot mal al cor i al cervell.

 Igual que les persones amb bulímia, les persones amb Trastorn per Afartament experimenten episodis freqüents d'alimentació fora de control, encara que la diferència és que aquests menjadors compulsius no eliminen l'excés de calories dels seus cossos. Les persones amb trastorn per fartada poden desenvolupar pressió arterial alta, malaltia cardiovascular, diabetis i altres problemes associats amb l'obesitat.

Una altra categoria de trastorns de l'alimentació són els «trastorns de l'alimentació no especificats» pels quals les persones tenen problemes relacionats amb l'alimentació, però no compleixen amb els criteris oficials d'anorèxia, bulímia o fartades.

 Diferents estudis conclouen que certs factors psicològics i trets de personalitat poden predisposar les persones a desenvolupar trastorns de l'alimentació com la baixa autoestima, sentiments d'impotència i insatisfacció intensa amb el seu aspecte, encara que, d'altra banda, altres factors físics, com la genètica, també poden jugar un paper a posar a les persones en risc.

 Els trets específics solen estar vinculats a cadascun dels trastorns. Les persones amb anorèxia tendeixen a ser perfeccionistes, mentre que les persones amb bulímia sovint són impulsives.

 El doctor Crespo ha destacat que els psicòlegs exerceixen un paper «vital» en el tractament reeixit dels trastorns de l'alimentació ja desenvolupen un pla per a ajudar el pacient a reemplaçar els pensaments negatius, així com comportaments destructius i s'ha de treballar també per a identificar els problemes psicològics que subjauen en el trastorn alimentari.

 En alguns casos, la teràpia de grup també pot ser útil especialment per a pacients que pateixen bulímia pot ser necessari, a més, un tractament farmacològic.

 Tractament terapèutic

 Així mateix, ha destacat que si bé els trastorns alimentaris poden perjudicar «greument« el funcionament i la salut de les persones, la majoria dels casos poden tractar-se amb èxit. No obstant això, aclareix que aquests tractaments no funcionen a l'instant, sinó que, per a molts pacients, «pot ser a llarg termini, sent les perspectives de recuperació molt bones per a la majoria de les persones que busquen l'ajuda de professionals adequada».