Descobreixen una làpida romana a l'Alqueria Falcó de València

La llosa, datada entre el segles II i III dC, presenta una inscripció completa en llatí

per NLV

Territori, Cultura

Descobreixen una làpida romana a l'Alqueria Falcó de València
Descobreixen una làpida romana a l'Alqueria Falcó de València

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

Durant els treballs arqueològics que el servei d’arquitectura i serveis centrals tècnics de l’Ajuntament de València, en col·laboració amb el servei municipal d’arqueologia, porten a terme a l’Alqueria Falcó, s'ha trobat una làpida funerària que podria datar-se entre els segles II i III dC. La llosa calcària, rematada per una motllura, presenta una inscripció completa en llatí en què una dona, de nom Primitiva, s’acomiada del seu cònjuge, de nom Hilaro, mort als 70 anys.

La troballa ha estat localitzada als peus del mur de la façana, molt pròxim a la porta principal. El fet que estiguera en aquesta àrea septentrional de la ciutat romana i tan allunyada del nucli urbà, fa pensar en alguna mena d’instal·lació rural, de tipus «villae», que dependria de l’antiga Valentia.

Es tracta de la primera inscripció completa trobada en l’última dècada en les excavacions de València. La peça ja ha estat traslladada a les instal·lacions del servei municipal d’arqueologia, on es procedirà a la seua anàlisi i estudi.

Els experts municipals consideren que recuperar una inscripció és sempre un esdeveniment de gran interés per a la comunitat científica, perquè es tracta d’una font directa que ens parla dels habitants primitius de Valentia. En aquest cas, tot apunta que ens remet a uns personatges inicialment d'origen servil, esclaus o lliberts, que estarien exercint una tasca de responsabilitat en els treballs de l'explotació agrària de la vila romana.

 Història lligada al món rural

Per la seua banda, la regidora de Gestió de Recursos, Luisa Notario, ha explicat que «la rehabilitació d’edificis amb valor patrimonial ha d’anar acompanyada d’exhaustius estudis arqueològics i històrics que ens permeten concretar el tipus de rehabilitació, però que també ens aporten informació molt valuosa sobre la història d’aquesta ciutat, més lligada al món rural, que és importantíssima, i que és imprescindible conéixer i visibilitzar». En aquest sentit, la regidora ha afirmat que «des del govern de Joan Ribó estem fent un treball de recuperació del patrimoni arquitectònic rural de València i, en sis anys, hem intervingut en molts edificis, com aquesta mateixa Alqueria Falcó, per poder rehabilitar-la i posar en valor i que puga ser gaudida, en primer lloc pel barri, i després per tota la ciutadania. Cal recordar que la rehabilitació d’aquestes edificacions ha estat objecte des de fa anys de diverses reivindicacions veïnals i ara està duent-se a terme gràcies al pla municipal de consolidació i rehabilitació d’edificis amb valor patrimonial que ja posàrem en marxa en 2015, i amb el qual ja hem rehabilitat edificis històrics com l’Alqueria del Moro o el xalet d’Aben al-Abbar, entre d’altres».

 Treballs arqueològics en l'Alqueria Falcó

El servei d’arquitectura, els serveis centrals tècnics i el servei municipal d’arqueologia estan realitzant, durant els mesos de juny i juliol, un estudi històric i evolutiu de l'edifici per a, posteriorment, escometre el projecte de rehabilitació integral de l'edifici. Per això s’estan realitzant dos tipus d'actuacions, una centrada en l'estudi de l'arqueologia murària i una altra en l'excavació del subsòl.

Els resultats obtinguts han permés fixar un origen medieval de l'alqueria, conformada per dos edificis, constatar el creixement de tots dos en les acaballes del s. XVII i la seua transformació fins a l'actualitat.

L'habitatge situat a l'est manté l'estructura clàssica del tipus «casa a dos mans». La planta baixa es distribueix al voltant d’un corredor central obert, conegut tradicionalment com a «pas de carro». L’espai dona accés a l'estable, situat al fons, deixant a banda i banda les estades privades i les comunes. El «pas de carro» conserva un magnífic paviment de rajoles en forma d'espiga i pinastre mentre que en les estades conserven paviments de mosaic hidràulic, a l'estil de Nolla. La planta superior està ocupada íntegrament per una «cambra», en els murs de la qual s'aprecien petjades dels ancoratges dels llits per a la cria de cucs de seda, activitat que posteriorment va ser abandonada pel cultiu del tabac i altres productes agrícoles, especialment la comercialització de la ceba.

Per la seua banda, l'habitatge de la part oest es troba molt transformat. Presenta l'esquema del tipus anomenat «casa a una mà», amb «pas de carro» i diverses estades situades en un dels seus costats.

Els estudis arqueològics realitzats mostren l’evolució de l’edifici al llarg de la Història. En els diversos tastos en subsòl han aparegut restes de murs relacionats amb l'origen medieval de l'alqueria. Igualment, sabem que, a la fi del s. XVII, l’alqueria tenia dos altures amb una gran cambra en forma de «L», de vora 6 metres d'alçada. A més, els tastos muraris realitzats han permés identificar les diferents tècniques constructives de l'edifici al llarg del temps, i també han deixat al descobert vestigis d'antigues finestres, arcs, obertures i portes tapiades que ens faciliten la comprensió i lectura de l'edifici. Un altre element estudiat ha estat la coneguda com torre de perdigons, adossada a l'alqueria, que constitueix un dels pocs exemplars conservats a nivell estatal i l'únic del País Valencià.