El finançament autonòmic: el País Valencià

per Blas Ortega

Veus

El finançament autonòmic: el País Valencià
El finançament autonòmic: el País Valencià

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

La solució que va trobar el règim contra el dret d'autodeterminació i la unió lliure de pobles va ser la Monarquia autonòmica. Aquest règim, qüestionat pels pobles, principalment el català, es trenca avui per les costures. Finançar l'enorme aparell burocràtic estatal continuista del franquisme (l'exèrcit, la judicatura, els diferents cossos repressius, els alts càrrecs de l'Estat i la Casa Reial, a més de finançar i enriquir l'Església) constitueix una càrrega insuportable per als pobles.

Les autonomies, excepte el País Basc i Navarra, es van crear a partir d'un sistema de transferència de serveis (sanitat, educació) per la gestió i l'Estat transferia fons inferiors a la despesa real. Els successius models de finançament autonòmic no han fet més que agreujar la situació i crear greuges comparatius; bon brou de cultiu per al desmantellament/privatització i l'augment del dèficit.

El País Valencià és, si no el que més, sí un dels més malparats amb l'actual model de finançament, caducat en 2014. Amb un infrafinançament anual reconegut de 1.600 milions, ha acumulat un deute històric de 50.000 milions (el 50% del PIB autonòmic) i dedica un 28% del seu pressupost a pagar-l, és una autonomia totalment dependent dels préstecs de l'Estat.

El govern valencià pretén fer una proposta «valenciana» per reformar el model de finançament, vol que aquesta reforma es convertisca en una «qüestió d'Estat» i busca aliances amb altres comunitats autònomes perquè no es done una «reconstrucció a diverses velocitats» després de la pandèmia. És a dir, considera urgent que tots, l'Estat i les autonomies, i els partits parlamentaris, negocien un nou model de finançament que acabe amb l'statu quo. La ministra d'Hisenda li respon que no hi ha consens per reformar el finançament autonòmic.

Segons Ximo Puig, «ningú ha de perdre», però el País Valencià ha de guanyar; no es tracta d'una qüestió «partidista», sinó de «territoris», diu; per això prepara una cimera bilateral al setembre amb el president d'Andalusia, una altra comunitat infrafinançada -que, segons ell, té el «valor afegit» de ser del PP-; d'altra banda, es mostra partidari d'augmentar la descentralització de l'Estat, i pretén unir després d'ell a tots: institucions, partits, patronal, sindicats.

En cap cas es qüestionen les regles fiscals de la Unió Europea, ni l'article 131 de la Constitució, ni la Monarquia autonòmica, presó de pobles. Però, on ens porta aquesta gent?, a una disputa entre territoris, a un enfrontament a dues bandes?

Si Ximo Puig vol «reconstruir» alguna cosa, que comence per no pagar el deute històric, que exigisca al govern de Pedro Sánchez la condonació immediata dels 50.000 milions que llasten el futur del poble valencià.