L’Espanya de Ximo Puig

per Francesc Viadel

Columnistes

L’Espanya de Ximo Puig
L’Espanya de Ximo Puig

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

El president valencià Ximo Puig vol arreglar Espanya, vertebrar-la, diu. Quasi res diu el diari. I amb tot i això, no serà el primer ni el darrer (recordeu-vos-en del seu company Pere Navarro) que s'ho proposa almenys des d'un simbolisme carregat de retòrica tan patriòtica com poc estimulant i, sobretot, com a estratègia. Tot plegat, amb l'anunci es ressitua internament en el seu partit en un moment en què Sánchez mira fora de Madrid i li va bé comptar amb algun aliat que faça de contrapès als barons de la caspa. Alhora, discursivament ocupa una part de l'espai de Compromís que també diu que vol arreglar Espanya de la mà d'una part de l'esquerra que boqueja més enllà del PSOE encara que els de Micó estan molt més carregats de vergonyes, dubtes i renúncies que no pas Puig. Són les meravelloses i hilarants contradiccions de la política de cagar per mig cul.

Com siga, l'atreviment honora Puig perquè voler arreglar, vertebrar, Espanya és com pretendre que Rússia deixe de ser un país de serfs de gleva i tsars, la Xina un país de súbdits, i que l'Aràbia Saudita siga una democràcia amb tots els seus ets i els seus uts...

Fa molts anys em van explicar una anècdota ben sucosa protagonitzada per l'exdirectora de Las Provincias Maria Consuelo Reyna en el context de les converses que van tenir lloc a l'Hotel Inglés, a València, amb la intenció de fer-nos empassar la porga de la tercera via als valencianistes més rebecs. Es veu que un dels contertulians va preguntar a Reyna si no trobava que seria bo vertebrar el País Valencià. La directora va arrufar el nas i cínicament li va replicar: «De veritat creus que el País Valencià no està vertebrat?» I tant vertebrat que ho estava si més no des del punt de vista de la periodista. El País Valencià tenia delegacions del Gobierno, casernes de la Guàrdia Civil, de l'exèrcit, tribunals, es manava sota el pali constitucional, tenia RENFE, aeroports de l'Estat, una llengua nacional i els telenotícies d'Aitana o, si no, els de la «uno», de la dos, de T5 i A3. Tenia tot el mateix que Castella-La Manxa, Andalusia o La Rioja... Us sembla poca vertebració?

Siguem clars. A la majoria dels espanyols ja els està bé Espanya com és. Un país sota el jou d'un Estat heretat per una dictadura que viu d'esquena a la realitat de les nacions que domina. Un Estat centralista, detestablement monàrquic, sistèmicament corrupte, que permet la desigualtat, que s'entesta a mantenir al preu que siga els anacronismes més tronats com a pilars d'una identitat nacional que, a més, en bona part es construeix a la contra de la dels catalans tots i, en especial, de la dels catalans que viuen més enllà del riu de la Sénia.

Si no els agradara Espanya com és no hi hauria un 80% dels seus ciutadans contraris als indults d'uns presos polítics catalans condemnats en un procés d'opereta. Ni permetrien una Corona podrida com la que mantenen amb la merda de salaris que cobren. Ni una judicatura ultraconservadora enquistada que sempre sentencia a favor dels interessos dels poderosos. Ni una dreta embolicaire i paranyera, deslleial, corrupta fins al moll dels ossos. És el que n'hi ha i per això quan a Madrid es van pixar l'Estatut català no hi va haver manera d'aturar l'independentisme amb cants de sirena federalistes.

Puig vol canviar Espanya, d'acord. Fins i tot per a fer-ho proposa que la Fiesta Nacional amb les seues desfilades militars canvien de ciutat cada any. Els uns ho consideraran una ofensa. Els altres també... Descentralitzar desfilades, ministeris, etc., sense que canvien els protagonistes que els comanden no és com recentralitzar amb una major intensitat? Ja m'està bé que els ministeris dels espanyols estiguen a Madrid, que les desfilades es facen a Madrid. Encara ens pillaran amb el peu canviat, amb Mazón a la plaça de Manises i repetirem una visita de papa amb les seues pantalles gegants i els seus comissionistes.

Canviar Espanya. Que us sembla proposar una depuració dels elements més reaccionaris de l'alta judicatura abans no ens enreden més i acabàvem tots els dissidents a Perpinyà? Un referèndum per la república? El reconeixement dels drets dels pobles a la seua autodeterminació? El retorn dels diners del rescat a la banca? La derogació de la llei mordassa?... Massa complicat, veritat?

Escrivia el borrianenc republicà Vicent Marco Miranda en plena guerra civil: «(...) Nosaltres sabem, i cec serà el que no ho veja, que la societat espanyola ha de sofrir una transformació radical. Nosaltres, ingenus com tots els liberals del segle XIX, havíem cregut que per la suavitat, per la convicció, pel sacrifici, pel nostre propi ímpetu, seria possible a Espanya la convivència de tots els que a ella pertanyen (...). Ens hem equivocat com s'equivocaren els nostres avis, com s'equivocaren, com ens equivocàrem tots els republicans. Ens hem equivocat. (...)». Prou focs d'encenall, prou pirotècnia.