Els certificats sanitaris en català no serveixen per entrar a l’estat espanyol

Plataforma per la Llengua es queixa que han de ser com a mínim «en la llengua o llengües oficials de l'Estat membre d'expedició i en anglès»

per NLV

Llengua

Els certificats sanitaris en català no serveixen per entrar a l’estat espanyol
Els certificats sanitaris en català no serveixen per entrar a l’estat espanyol

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

La Plataforma per la Llengua ha lamentat que els certificats sanitaris expedits en català no servisquen per entrar a l'estat espanyol, ja que el Ministeri de Sanitat només accepta castellà, anglés, francés o alemany en els documents que els viatgers procedents de països o zones de risc per COVID-19 han de presentar-hi. 

La norma que regula aquesta obligació, una resolució del 4 de juny de la Direcció General de Salut Pública, també especifica que si aquests certificats de vacunació, de prova diagnòstica o de recuperació del coronavirus no són en una d'aquestes quatre llengües, han d'anar acompanyats d'una traducció al castellà emesa per un organisme oficial. Aquesta norma no es tracta d'una excepció. La segona, del 8 de juny, va ser una ordre ministerial que regula el control sanitari a les persones procedents de França que arriben a l'estat espanyol per via terrestre, i que estableix exactament les mateixes obligacions i exclou igualment el català.

El marc europeu que des del 14 de juny regula el també anomenat passaport covid estableix que aquests han de ser almenys en la llengua o llengües oficials de l'estat membre, i en anglés. «En el cas espanyol, atès que el català no és una llengua oficial de l'Estat» no és vàlida per poder-hi entrar, s'ha queixat l'entitat. Això obliga les persones procedents de l'estranger, incloent-hi les catalanoparlants que tornen a l'Estat, a traduir documents mèdics, en cas que els tingueren en català. «És discriminatori que no puguen triar-la com una llengua de traducció vàlida», ha assenyalat. 

La Plataforma ha advertit que, «en última instància, la pràctica totalitat de normes europees que privilegien el castellà i releguen el català són atribuïbles a la voluntat de les institucions espanyoles», atés que «la gran majoria de disposicions comunitàries amb contingut lingüístic privilegien les llengües oficials dels estats membres o de la mateixa Unió Europea». Per tant, «si el català disposés d'aquest estatus, com en disposen, per exemple, les diferents llengües de Bèlgica, no rebria un tracte diferent del castellà gairebé mai».

43 normes discriminatòries el segon trimestre del 2021, 9 més que el primer

L'entitat remarca que «les institucions comunitàries són la porta d'entrada d'un gran nombre de disposicions que discriminen el català i que privilegien o imposen altres llengües». En el cas espanyol, el segon trimestre de 2021 el 48,8% de les normes discriminatòries eren d'origen europeu, 21 de 43. Es tracta majoritàriament de normes que regulen el funcionament de les institucions europees, els drets dels ciutadans europeus davant d'aquestes institucions i les condicions del mercat comú, àmbit en què la Unió té àmplies competències.

A més, pel que fa a les institucions estatals, entre l'abril i el juny van aprovar vint normes discriminatòries, el 46,5% del total. En aquest pla de govern, les disposicions discriminatòries són de caràcter molt més variat que en l'europeu, per les competències més diverses que tenen les autoritats estatals: les certificacions oficials, l'educació, l'etiquetatge, el funcionament de les administracions, les empreses, la promoció cultural, els requisits de coneixement, les ajudes públiques i la simbologia.