El debat resulta impossible

per Joan Canela

Columnistes

El debat resulta impossible
El debat resulta impossible

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

Que la dreta espanyola camina a passes agegantades cap a la seua pròpia trumpització no és que siga, a hores d’ara, cap novetat ni que vaja a sorprendre cap lector. D’exemples en podríem trobar a milers, però per dir-ne només un de recent, la resposta entre histriònica i grollera a les recomanacions del ministre espanyol de Consum, Alberto Garzón, de rebaixar el consum de carn per motius de salut i ambientals. Malgrat que la recomanació va en la línia de totes les institucions de salut del món –incloses les conselleries de les autonomies governades per la dreta-, càrrecs públics, periodistes i influencers de dretes van inundar les xarxes amb imatges de xoriços, costelles i filets, inclosa una milanesa amb creïlles fregides d’aspecte més aviat poc apetitós que l’eurodiputat Juan Ignacio Zoido va intentar colar com a dieta mediterrània. Mentrestant, els periodistes d’investigació dels digitals ultres es dedicaven a esbombar el menú de la boda de Garzón, com si això anés a significar alguna cosa a banda del seu desconeixement del significat de «rebaixar». És també significatiu –i menys conegut-, que en aquest cas la trumpització és literal, ja que com explica Alberto Prieto a Mèdiacat, la dreta estatunidenca va respondre amb una campanya idèntica al pla de sostenibilitat de Biden en què es demanava limitar el consum de carn.

A escala més local hi ha l’escàndol muntat per les dretes polítiques i mediàtiques per un tuit del perfil de la Generalitat on es podia llegir «Països Catalans». Una innocent piulada que difonia un article cultural d'El Temps sobre el Mercat Central, però que des del PP o diaris com l’ABC han llegit en clau de conspiració judeomasònica. El flamant president del PPCV fa dies que no para amb el tuits i retuits recordant que «No som Països Catalans», que com tothom sap és un tema que domina les converses a les cues per vacunar-se i que és la proposta política del president de la Generalitat.

Per la seua banda, la capçalera de Vocento no s’ha estat de definir El Temps com a «propaganda» sufragada «amb recursos de tots». Curiós, perquè aquest grup de comunicació va rebre, només el 2019, 518.905 euros de la Generalitat, per posar-los en context amb els 28.800 que va rebre El Temps.

I si seguim amb el tema de les ajudes, Las Provincias recordava aquesta setmana que la Diputació de València ha repartit 350.000 euros a «entitats catalanistes» mentre la RACV ha quedat fora de la línia per projectes culturals. Doncs això, no és que els semblen malament les subvencions, el que els provoca mal de panxa és que no les donen als seus. Però el més preocupant és que des d’un diari que es considera a si mateix seriós i que rep ajudes públiques, es considere de forma sistemàtica aquelles entitats que més fan per la promoció de la llengua i la cultura valencianes com un ens aliens i estranys a la societat valenciana.

I és que com passa amb el tema de la carn, no hi ha cap dels seus arguments que passe pel tamís d’un debat racional. Per això, sempre responen amb hashtags, fotos, mems i insults. I així el debat resulta impossible. Els consensos als quals s’aconsegueix arribar –com l’AVL en el seu moment- els tornen a dinamitar quan els ve de gust i només el pes absolut de la realitat aconsegueix posar-los al seu lloc.