Tal dia com hui del 1409 va morir Martí el Jove, fill de Martí l'Humà, infant d'Aragó i rei de Sicília

per NLV

Efemèrides

Martí el Jove, primogènit de la Corona d'Aragó
Martí el Jove, primogènit de la Corona d'Aragó

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

El 25 de juliol del 1409 va morir a Càller, Regne de Sardenya, Martí el Jove. Una mort inesperada que va generar el greu problema successori que es va resoldre amb el Compromís de Casp. 

Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376), fou el primer dels quatre fills del rei d'Aragó Martí l'Humà amb la seua primera esposa, Maria de Luna, filla i hereva del comte de Luna, i l'únic que superà la infantesa. Fou net per línia paterna de Pere el Cerimoniós i Elionor de Sicília, així com nebot del també rei Joan el Caçador. 

El febrer del 1392 es casà amb la reina Maria de Sicília, a qui li retornà el Regne de Sicília, que havia recuperat mitjançant la força militar. Hi regnà conjuntament amb la seua muller fins a la seua mort, el 1402. Morta Maria, rebutjà el Tractat del 1392 signat per l'anterior rei, Frederic el Senzill, i governà ell tot sol. D'aquest matrimoni tingueren un fill: l'infant Pere de Sicília. Martí el Jove es casà en segones noces amb Blanca I de Navarra, hereva de la família Evreux i futura reina de Navarra. El casament se celebrà per poders el 21 de maig del 1402 i en persona a la catedral de Càller el 26 de desembre del mateix any. D'aquest casament nasqué un fill: l'infant Martí d'Aragó. 

Martí el Jove dirigí les tropes de conquesta de Sardenya, i el  30 de juny del 1409 vencé definitivament les autoritats d'Arborea en la Batalla de Sanluri. Durant el camí cap a l'encontre de les forces de Guillem III de Narbona, sobirà d'Arborea, sembla que el príncep Martí resseguí el riu Mannu per apaivagar la calor, acampant finalment vora un estany. L'hereu al tron -de salut precària- va contraure la malària, que no se li manifestà fins unes setmanes després de la gran victòria de Sanluri. Tot i que les febres començaren cap al 16 de juliol, Martí el Jove seguí atenent els afers polítics i militars fins al dia 20, quan empitjorà i quedà enllitat. Malgrat les atencions dels metges de la cort, el príncep va morir 5 dies més tard, als 33 anys. Una  mort inesperada que deixava el rei Martí l'Humà sense successor, ja que cap dels fills legítims del príncep, primer amb Maria de Sicília, i, més tard, amb Blanca de Navarra, havien sobreviscut a la infantesa. L'únic que deixà fou dos fills il·legítims, Frederic de Luna i Violant d'Aragó i de Guzmán.  

El príncep Martí el Jove fou enterrat dins la catedral de Càller, a la dreta del cor i vora l'altar major. A mitjans del segle XVII, en ple procés de renovació de la seu, les seues restes foren transportades a la capella de Santa Maria de Betlem a l'espera de la construcció d'una nova tomba. L'any 1689 s'exhumaren una altra vegada i, dipositades dins d'una bossa de vellut carmesí, foren col·locades al nou mausoleu construït per a l'ocasió a l'ala esquerra de la catedral. En un context d'agitació popular i intrigues polítiques a la Sardenya hispànica, la cerimònia es feu sense gaires solemnitats per no remoure el passat.

L'any 2006 es va dur a terme la restauració del mausoleu de Martí el Jove, operació en la qual fou oberta la sepultura per comprovar si les despulles encara hi eren. En obrir la tapa de marbre, els investigadors trobaren la bossa de vellut carmesí, tancada amb cordills de seda, que guardava un crani i diversos ossos. L'estudi antropològic de les restes va demostrar que es tractava d'un home jove, alt i ben plantat amb una dentadura sana.

Quan la notícia de la mort de Martí el Jove va arribar a la cort ho va capgirar tot. El seu pare, Martí l'Humà, ja vell i malalt, es va veure implicat en la complicada tasca de la  successió. El colp era molt dur per a l’Estat dinàstic bastit al llarg de l’edat mitjana: Martí el Jove era el darrer home del casal de Barcelona que havia sobreviscut. Els seus descendents, els infants Pere i Martí, no havien superat la infantesa. La temuda crisi successòria a la Corona d’Aragó que feia anys que sobrevolava la cort semblava ara inevitable.

Mort el seu hereu directe, només tenia dos opcions: legitimar com a hereu el seu net bastard Frederic de Luna, fill del príncep de Sicília i de la seua amant Tarsia Rizzari, o engendrar un fill que el succeïra. Així, mentre procurava que el Papa reconeguera Frederic, prengué per muller la jove noble Margarida de Prades, amb qui es casà al palau de Bellesguard el setembre del 1409. Els intents del rei per engendrar un successor, com descriu patèticament el cronista aragonès Zurita, foren en va: «Era tan invàlid i lent que no hi havia remei o artifici per fer-lo ajuntar amb la reina; i quan això s'intentà per mitjans estranys i anormals, va accelerar-se-li la mort, deixant l'esposa encara a l'estat de noia». 

El rei maldà per afavorir, amb tacte i amb passos comptats, la successió a favor del seu net Frederic, i el legitimà perquè succeïra el seu pare al comtat de Luna; però no tingué temps de fer-lo legitimar per Benet XIII.

El monarca es posà greument malalt el 29 de maig després de sopar en abundància. Hi ha diverses teories sobre la causa de la mort, entre les quals la pesta, unes fortes febres, la ingesta intencionada de medicines per estimular la procreació o els mateixos efectes del sopar abans esmentats que es van complicar  per les malalties que ja patia el rei. 

Martí l'Humà va morir el 31 de maig del 1410 al convent de Valldonzella a Barcelona. La dinastia comtal del casal de Barcelona s’havia extingit.

 

Fonts: Adrià Mainar, «La tràgica mort de Martí el Jove i la fi del Casal de Barcelona», Esguard Històric, 2017  /  Vicente Moreno, «Martí l’Humà», Sàpiens, 2012 /  Viquipèdia