De complicitats i fotografies

per Maria Pérez Company

Tribuna

De complicitats i fotografies
De complicitats i fotografies

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

Les bastides que cal posar dempeus per a bastir un país són grans i necessiten moltes complicitats, cal tindre-ho clar si volem que el País Valencià s’allibere de les lloses que ens imposa Madrid des de fa massa temps. Lloses en forma d’impostos, de sentències del tribunal constitucional, de menyspreu cap a la indústria valenciana, d’atacs a la llengua i molts d’altres.

Perquè a l’altra banda n’hi ha moltes, de complicitats, des de les forces polítiques dependents de l’amo de Madrid -siguen de dretes o d’esquerres- als tribunals espanyols hereus del franquisme, passant pels poders econòmics o els mitjans de comunicació.

Fa uns dies la premsa destacava la complicitat i el suport del conseller Vicent Marzà amb una nodrida representació de la societat valenciana que li demanava tirar endavant la reciprocitat d’À Punt amb IB3 i TV3. Entitats cíviques, culturals, universitats i associacions del sector audiovisual -les que hi eren, que no eren totes- quedaren satisfetes amb les mostres de complicitat de qui comanda la cultura al Consell. Benvinguda siga la complicitat de Marzà, tota pedra fa marge.

La reciprocitat que demanem des de fa més de deu anys és fonamental per molts motius. En primer lloc perquè és un dret de la ciutadania tindre accés als mitjans públics en la llengua pròpia. A més, però, perquè aquesta normalització lingüística repercutirà en la normalització i dinamització dels sectors productius audiovisuals i, sobretot, perquè deixarem de veure el món des de Madrid com el veiem ara tant pels mitjans estatals com per alguns dels mitjans valencians que segueixen el discurs recentralitzador.

Mai hem tingut una reciprocitat de debò al País Valencià, i des del tancament dels repetidors d’ACPV que ens permetien veure TV3 hem tingut dos acords de govern per la reciprocitat. Un l’any 2013, amb Alberto Fabra -que poc després tancaria RTVV- i un altre el maig de 2016 amb Ximo Puig -que, de moment, no ha tancat À Punt-. L’actual president del Consell es comprometia amb el seu homòleg Carles Puigdemont a treballar conjuntament en la reciprocitat i a incorporar-se a l’Institut Ramón Llull. Fa cinc anys d’això. Ambdues coses continuen per fer.

És notícia la complicitat de Marzà? Ha canviat alguna cosa? Arriba ara eixa complicitat, després de més de deu anys? Tant és. Benvinguda siga la complicitat de Marzà, déiem, si serveix d’alguna cosa perquè a més de complicitat necessitem fets. I en els fets, Marzà se n’ix de l’escena. Es fa la foto, queda d’allò més bé, els mitjans li compren el discurs i emplaça el conseller d’Hisenda Vicent Soler, «que té les competències d’autorització i control en matèria de telecomunicacions» (sic) i en el president Puig en la mesura que «la signatura del conveni per fer efectiva la reciprocitat d’emissions depén de Presidència».

Fa sis anys que tenim el govern del Botànic i, o m’he perdut algun detall, o en aquest temps no s’ha fet res, no s’ha pres ni una sola decisió política per avançar en la reciprocitat. Sis anys després ens diuen, mitjançant l’Advocacia de la Generalitat, que la reciprocitat és possible si es signa un conveni entre les corporacions i la Generalitat habilita les solucions tècniques necessàries, que hi són, com expliquem a sensesenyal.org. A què estan jugant? Es passen la pilota entre conselleries i Presidència per dir allò que molts hem dit des del principi?

Permeteu-me l’escepticisme, però em fa l’efecte que de forment ni un gra. La fotografia de la reunió és molt bonica, però molt em tem que és només això, una fotografia per afegir a l’extens àlbum botànic. L'àlbum on està la foto del president Puig dient que entrem en l’Institut Ramón Llull encara pendent, la del mateix Marzà parlant de la defensa de la llengua a l’escola -que ara segrega lingüísticament- o la de Puig i Oltra exigint a Rajoy el finançament just.

De moment tenim l’àlbum i alguna complicitat, però necessitem accions polítiques clares. Mentrestant el País Valencià, com si fora un hàmster, continua fent voltes a la roda per a no eixir del mateix punt on estava fa més de deu anys.