El valencià, eixa llengua del dimoni

per Jesús Peris

Columnistes

El valencià, eixa llengua del dimoni
El valencià, eixa llengua del dimoni

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

L'altre dia em va sorprendre la notícia que un regidor de l'Ajuntament de Mislata, de Ciudadanos ell, s'havia negat a llegir una declaració institucional demanant la gestió pública de l'àrea de salut de Manises perquè estava en valencià. Va dir de manera literal que no podia llegir-la «por cuestiones religiosas y porque mi ideología no me lo permite» i «porque no viene en la lengua que mi grupo liberal considera que debería de plasmarse». Realment crec que cal felicitar el regidor José María González Murgui, que aquest és el nom del destacat liberal en qüestió, perquè deixa molt clars alguns aspectes del panorama polític valencià, de la dreta en general i d'aquest partit polític en vies de dissolució en particular.

En primer lloc, crida l'atenció la manera com han buidat de sentit la paraula liberal. És evident que liberals en el sentit econòmic ho són, i molt, en concret són neoliberals, el que més puga per a ell, i que visca la llei del més fort, però de qualsevol altra accepció clàssica de la paraula van molt escassos. Curiós liberalisme aquest que es nega a llegir un document que no està escrit en la llengua que ells consideren que s'ha d'escriure; curiós liberalisme intolerant, terriblement sectari i tan proper en les seues realitzacions concretes al totalitarisme.

També -és clar- crida l'atenció que es negara a llegir el document en valencià per qüestions religioses. Cal entendre que aquest personatge considera, per algun motiu ignot, que el valencià és anticristià. Jo de seguida he pensat en la bona gent de Saó, la paciència infinita que han de tindre per suportar aquestes coses i en la lluita història d'una part de l'església valenciana per celebrar misses en valencià, però també en el disgust que tindrà aquest home si s'assabenta que Sant Vicent Ferrer feia els seus sermons en aquesta llengua que ell considera satànica, o que és la mateixa del Misteri d'Elx. Crec que pot implossionar o fins i tot entrar en combustió espontània.

Bromes a banda, crec que el més absurd de tot és que aquest personatge diga que fa alguna cosa o la deixa de fer per motius ideològics i es pose tot digne abans de dir-la ben grossa, perquè sembla que si d'alguna cosa no va sobrat és d'ideologia. Se m'ha acudit consultar la web de l'Ajuntament de Mislata i he pogut comprovar que abans de ser regidor per Ciudadanos ho va ser per Unió Valenciana, entre 1999 i 2003, i supose que aleshores es qualificaria sense cap problema com a valencianista. Per motius religiosos i ideològics, segurament.

Probablement, de tota manera, en açò no haja canviat i consideraria com el més normal i valencianista ben entés arraconar el valencià de l'espai públic. Si ja aleshores pensava que era satànic ja no ho puc esbrinar. Això, si bé es mira, és positiu. Aquell pretés valencianisme que va jugar a la confusió i que va arrossegar algunes persones potser de bona fe, mostra sense embulls la seua vertadera ideologia, el seu espanyolisme groller, centralista i postfranquista, la seua idea sobre el lloc residual que havia de tindre la nostra llengua en la nostra societat, el buidatge de la nostra identitat com a poble que van voler dur a terme. Ahí estan ara, a Ciudadanos, negant-se a llegir en valencià per qüestions religioses, a Vox, demanant la desaparició de les autonomies, cada vegada amb més banderes monàrquiques i menys senyeres en els seus aquelarres públics.

I això, es mire com es mire, és una bona notícia, perquè ja no poden enganyar ningú. Amb la seua sinceritat crec que fan més possible que mai l'emergència i el creixement d'un valencianisme transversal. Fan de fet que per fi i tants anys després de boires i batalles la paraula valencianisme torne a voler dir això només, valencianisme. Ara, a creure-s'ho, a llevar-se complexos, que el fantasma del catalanisme no fa ja por a ningú i per altra banda els catalans són els primers que ens han deixat claret que ells van a la seua i de nosaltres només se'n recorden per fer catsplaining d'eixe. Nosaltres, a fer valencianisme, a sumar, a fer país, que tenim el finançament fatal i el mal que continua venint d'Almansa a tots ens continua alcançant.