«Flâneurs» en flames

per Lourdes Toledo

Columnistes

«Flâneurs» en flames
«Flâneurs» en flames

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

Un quinze d'agost a València? Riu-te'n tu de L'estranger (o L'estrany) d'Albert Camus. Passar el dia de la Mare de Déu d'Agost a València, quan l'asfalt fa de vitroceràmica i les persianes dels locals romanen tancades (estem de vacances, tornem l'1 de setembre), pot provocar un sentiment d'alienació i estranyament com poques altres coses.

¿Qui no ha conegut la desolació de València una vesprada de dia festiu o de diumenge d'agost? La mar llunyana i desitjada, la ciutat que cau a trossos, solitària, abandonada, bruta, apegalosa, calenta, plena de rostres sòrdids. La ciutat de l'antiturisme, en diu l'escriptor Rafa Lahuerta, evocant el diagnòstic tan lapidari de l'escriptor Kenneth Tynan...

Aquesta és la València d'Albert Sanchis, el protagonista de Noruega, un flâneur en flames que llegia Camus i col·lecciona estius i eines de supervivència. Però també la València que hem viscut molts alguna vegada, quan arribava l'agost i no teníem ni caseta de poble amb bassa ni apartament ni viatge planejat ni caravana al càmping, ni encara menys, un xalet amb piscina on escarxofar-nos a l'hamaca i esclafir-nos com un ou despreocupat.

València en l'epicentre de l'estiu solia ser inhòspita per a tots aquells que no la podien defugir. Tanmateix, amb els anys la ciutat s'ha tornat més cosmopolita, menys rígidament tancada per vacances i més amable. En dues paraules: més acollidora.

Si abans era un drac que escopia foc, ara és una sargantana que beca sobre la pedra, esperant un estímul per córrer cames ajudeu-me!

València en estiu és ara per ara una ciutat on els museus ja no tanquen per agost, ni tampoc a migdia, on cada vegada més cafeteries i restaurants romanen oberts, una ciutat que ja no viu d'esquena a la mar: a la Marina, a la Malva-rosa i a la Patacona es pot anar en bicicleta sense prendre risc ni ensurt. Igual que es pot pedalejar per l'horta i parar al terme d'Alboraia a prendre una orxata a l'ombra d'un bon arbre al jardí de l'orxateria Vida.

En tot cas, el pitjor que pot passar a la meua ciutat és que el dia de la Mare de Déu, a més de ser festiu i arrecerar-se la vida dins d'una closca gegantina, ens visite una bona ponentada. Aleshores ja quasi millor buscar un búnquer i no eixir-ne fins ben entrada la nit. I en tot cas, si decidiu treure'n el cap, millor agafeu l'entrepà i aneu a sopar vora mar o al riu, al cinema i a la fresca.

En estiu, la Filmoteca ajuda a oblidar les penes i matisar la calor justiciera valenciana al bell mig de les nits apegaloses. De vegades, i amb gran fortuna, fins i tot corre la brisa al llit del Túria, com una treva divina a la xafogor mentre les imatges, la música i el so ho omplen tot.

Com m'agrada seure amb una cervesa en una mà i un entrepà de llonganisses en l'altra, mentre espere que es faça fosc i somie que la ponentada s'esvairà i la brisa em farà tremolar les pestanyes!

I de tant en tant albire el cel i pense: Mare de Déu d'Agost, quin dia que ens dones de tant en tant, quan no tens compassió dels teus!