Uns 60.000 menors en risc de pobresa viuen a l'àrea urbana de València

Un informe del govern espanyol constata que la pobresa infantil emigra a la ciutat

per NLV / EP

Societat

Uns 60.000 menors en risc de pobresa viuen a l'àrea urbana de València
Uns 60.000 menors en risc de pobresa viuen a l'àrea urbana de València

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

Uns 60.000 xiquets i adolescents en risc de pobresa resideixen a l'àrea urbana de València, amb les taxes més altes en punts de la mateixa capital, Mislata, Xirivella, Manises, Alfafar, Burjassot i Torrent.

Així es desprén d'un informe de l'Alt Comissionat contra la Pobresa Infantil del govern espanyol titulat «Geografia de la pobresa infantil a Espanya», que reflecteix que a l'Estat, la meitat dels 2,3 milions de xiquets en aquesta situació de vulnerabilitat —és a dir, més d'1 milió— es concentren en zones molt poblades i que la intensitat de la pobresa infantil augmenta amb el grau d'urbanització.

Aquesta radiografia apunta que, encara que en l'última dècada la taxa de pobresa infantil ha sigut més alta en les zones poc poblades, en els últims anys, s'observa una tendència cap a la convergència, i es produeix un fenomen de «reurbanització de la pobresa infantil»: 29,6% en zones poc poblades enfront del 27,6% a les molt poblades.

En aquest sentit, el 2020, el 50,5% dels xiquets, xiquetes i adolescents en risc de pobresa vivien en zones molt poblades, mentre que la resta es concentrava en zones poc poblades (26%) i intermèdies (23,5%).

A més, segons les dades, la intensitat de la pobresa augmenta amb el grau d'urbanització. Així, el 2020, la pobresa infantil alta (15,1%) es va situar un punt i mig per damunt a les zones molt poblades en comparació amb les poc poblades, i la severa va ser també un punt superior (5,2%).

Per ciutats, les concentracions més grans de xiquets en situació de pobresa es localitzen a les àrees metropolitanes de les grans àrees urbanes, on probablement s'han produït trasllats de la població local cap als afores a causa de la  major assequibilitat, segons indica l'informe.

Rendes per damunt de la mitjana

Una altra característica de les grans zones urbanes és la major dificultat per accedir a habitatges segurs, en bones condicions d'habitabilitat i assequibles. Segons revela l'estudi, quasi dos de cada tres menors en llars amb sobrecost d'habitatge viu en entorns urbans.

A més, de les dades indiquen que les llars vulnerables d'entorns urbans dediquen, de mitjana, un 22% més de diners a l'habitatge que les llars amb els mateixos recursos en entorns rurals.

D'altra banda, l'informe posa en relleu que els entorns menys poblats s'enfronten a dificultats d'un altre tipus: falta d'oportunitats laborals, desequilibri demogràfic, escassa oferta educativa i d'accés a serveis bàsics i falta d'infraestructures adequades.

L'estudi conclou que l'entorn d'una llar pot oferir recursos i oportunitats molt diferents que poden «agreujar, compensar o fins i tot erradicar» les situacions de pobresa i les seues conseqüències, de manera que «un entorn positiu pot protegir la infància contra els efectes perjudicials de la pobresa de la llar» mentre que «entorns amb majors índexs de pobresa poden amplificar-los».