Això, a un home, no li passa

per Mònica Àlvaro

Tribuna

Això, a un home, no li passa
Això, a un home, no li passa

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

Hem hagut d’esperar al cinquè informe de farmacovigilància sobre les vacunes de la covid-19 per confirmar allò que ja sabíem: que les dones registrem el 80% dels efectes adversos de les vacunes. Que no és poc!!

I això, que no és nou però que ara per fi s’escriu negre sobre blanc, prové ni més ni menys de la manca de perspectiva de gènere en la investigació dels vaccins del SARS-COV2. En números: solament un 4% dels estudis per fer front a la pandèmia han tingut en compte les dones, en brut: se’ns ha obviat.

No ha estat fins que la vacunació ha avançat que hem tingut notícia documentada sobre com la vacuna afecta el cicle reproductiu de les dones. Aquelles que ja relataven en les primeres vacunacions a sanitàries i cuidadores, no servien, i tampoc es van prendre en consideració. Però desgraciadament, com no s’ha investigat sobre les dones i les vacunes, doncs no tenim les dades exactes. De fet, els trastorns en els cicles menstruals, els dolors pelvians i les alteracions en el flux no estan documentades en cap dels prospectes de les vacunes que ens administren. No hi ha dades, no hi ha estudis, ni cap apunt en els assajos clínics dels vaccins que recordem, han obviat completament la variant sexe. I quan milers de dones han anat als seus centres de salut a exposar estos efectes secundaris que han patit arran de la immunització, la resposta ha estat la callada o la de minimitzar el problema... «pren-te un ibuprofén i ja se’t passarà, dona!»

I jo em pregunte, si estos efectes adversos, en compte d’afectar els cicles reproductius de les dones, s’hagueren produït en l’aparell reproductiu masculí, algú creu que no ens n’haguérem assabentant abans? Vinga va!! Que això, a un home, no li passa, que totes i tots sabem com s’estima el sexe masculí el seu aparell reproductiu, en canvi allò que ens passa a les dones, que exactament ocorre cada 28 dies, queda en el més absolut anonimat o fins i tot secret. Que no són coses per anar comentant i molt menys haurien de ser objecte d’un article d’opinió d’una diputada.

Però és que esta diputada i portaveu d’igualtat ja està una mica cansada d’aguantar com les dones estem sotmeses en ple segle XXI a un sistema heteropatriarcal, i per cert el vocable «heteropatriarcal» no està acceptat per la Reial Acadèmia de la Llengua i, en canvi, enguany ha inclòs entre les novetats la paraula postureo. Nyas coca!!

En definitiva, sanitat i dona no van de la mà, no som tractades per igual i ara, la manca d’assajos de la vacuna en dones, el patir en major mesura —un 80%— els efectes adversos de les vacunes com ara els trombes, o els efectes secundaris i de desajustos sobre la menstruació són els últims exemples de com el món oblida les dones.

Necessitem vacunar-nos! Necessitem vacunar-nos contra els «oblits» de les investigacions clíniques que acaben perjudicant les dones; necessitem vacunar-nos contra la violència masclista que ens està matant en massa i no donem a l’abast a plorar les nostres quan ja lamentem un altre assassinat, inocular-nos per fer front a les violències sexuals que fan que cada quatre hores es denuncie una violació a l’estat Espanyol, immunitzar la societat contra l’escletxa salarial que indica que dones i homes no cobrem igual ni tenim les mateixes perspectives d’ocupació... I la millor vacuna que tenim les dones en estos moments no és altra que el feminisme.

En una societat feminista, les dones no haguérem quedat fora de les investigacions mèdiques per desenvolupar les vacunes, ni enlloc s’atrevirien a dir-nos «pren-te un ibuprofén i a córrer», que al cap i a la fi, som la meitat de societat i hem de reivindicar-nos com a tal. I algunes estem cansades de callar i callar.