Tal dia com hui del 2014 van ser absolts 18 neonazis a València en ser anul·lades les gravacions que els delataven

per NLV

Efemèrides

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

El 29 de juliol del 2014 l'Audiència Provincial de València va absoldre els díhuit integrants del grup neonazi Frente Antisistema (FAS), desarticulat el 2005, perquè va considerar nul·les les escoltes telefòniques enregistrades als seus integrants. En aquestes gravacions comentaven, entres altres assumptes, la pallissa que havien propinat a una persona que titllaven de «punkarra asqueroso» o també parlaven de «caçar moros» i «guarros». A més, en els registres es va intervindre un llançagranades, pistoles, rifles, munició de morter i armes blanques, i fins i tot alguns punyals amb l'emblema de les SS de Hitler. Fins i tot el jutge va obligar a indemnitzar els neonazis pel material desaparegut, ja que tot aquest arsenal va ser destruït «per error» per la Guàrdia Civil.

Segons el tribunal, es van «punxar» telèfons perseguint la venda d'armes prohibides, però no armes il·legals. Els processats estaven acusats d'associació il·lícita, tinença il·lícita d'armes i tinença d'armes de foc, i s'enfrontaven a penes de 42 anys de presó. Entre els acusats hi havia l'assassí confés de Guillem Agulló, que havia eixit de presó, un regidor d'España 2000 a Silla i dos militars.

En el marc de l'operació «Pánzer» la Guàrdia Civil va intervindre nombroses armes de foc i armes blanques així com nombrosa propaganda nacionalsocialista amb continguts xenòfobs i violents. Segons l'informe de la Guàrdia Civil, el FAS es finançava amb la venda d'efectes relacionats amb la ideologia nazi, amb la venda d'armes prohibides i les quotes dels seus membres. L'informe afegeix que el FAS tenia una estructura jeràrquica i rígida disciplina. Entre les seues principals activitats es trobaven les «caceres» de joves antifeixistes o immigrants. Segons fonts judicials, el tribunal entén que la informació facilitada per la Guàrdia Civil a la jutgessa instructora del cas per autoritzar les intervencions telefòniques no es basava en cap indici de delicte, ja que les dues pàgines web inicialment investigades venien armes prohibides, no pas il·legals, o siga que la seua tinença no està inicialment penada.

Així, com que es vulnerava un dret fonamental, com el secret de les comunicacions, basant-se en una activitat que no és delictiva, el tribunal va considerar que s'havia trencat la proporcionalitat. Ja que no hi havia altres indicis o proves complementàries que portaren a investigar els acusats, es va aplicar la doctrina de l'arbre enverinat, que anul·la totes les proves que deriven d'una prova anul·lada.

El tribunal va considerar que la identificació dels responsables de la web no es va fer amb els mitjans tècnics habituals, com la identificació d'una adreça IP, sinó a través d'informacions de confidents. Aquestes informacions, segons la jurisprudència, eren insuficients per vulnerar un dret fonamental. El Tribunal Suprem exigeix clarament indicis objectius de delicte per fer-ho.

En declaracions a l'ACN, el portaveu de l'acusació popular, Toni Gisbert, va lamentar haver conegut la decisió de l'Audiència per la premsa i va afirmar que no entenia l'anul·lació de les escoltes telefòniques, perquè estaven autoritzades judicialment. A més, va dir que es podien anul·lar algunes proves, però «no la realitat», que és que existia un grup neonazi organitzat i violent amb armes prohibides. Per això, es va preguntar si només aquest fet ja no era, en si mateix, delictiu.

Gisbert també va recordar que la mateixa Secció 4a de l'Audiència ja havia absolt el 2005 els membres d'un altre grup neonazi en l'operació «Armagedon».

 

Font: «Absolts els neonazis del Frente Antisistema», ACN, 2014