Anticooperació

per Cesc Roig

Tribuna

Anticooperació
Anticooperació

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

Podem afirmar que vivim en un moment on la solidaritat està en hores baixes. Qualsevol exercici de solidaritat cotitza cada vegada més baix en el mercat global. I no, no romantitzem o generalitzem alguns exercicis de confraternitat que hem vist en el darrer any de pandèmia.

La solidaritat està en caiguda lliure, i açò està passant per una conjugació d'una sèrie d'elements (xenofòbia, neofeixisme, LGTBI-fòbia, masclisme, etc.) que comparteixen un punt en comú, situar a l'altre com l'enemic, com allò que s'aparta d'uns canons establerts indestructibles, com a inferior, i per tant, el despulla de ser receptor de qualsevol mostra d'humanitat.

Un context d’anticooperació humana que esmena els principis de multidimensionalitat del que haurien de ser les lluites pels drets humans, contra la pobresa, les desigualtats, la protecció de l’entorn, la pau, la democràcia i la justícia social.

Si prenen esta afirmació com a certa, i crec que així ho fem, les demòcrates tenim un deure, fer front a esta davallada. La pregunta que sorgeix és com li fem front i des d’on.

La resposta podria ser: amb accions transformadores, d’aquelles que milloren les condicions de vida de les persones. D’acord, no? Però per a fer-ho necessitem projectes polítics i teixit social fort, que reil·lusione a la gent, que la moga a defensar els drets humans i no compre la deriva autoritària i reaccionaria que vol imposar la dreta.

I no és per carregar de més responsabilitat a ningú, però és que la tenim. I d'esta responsabilitat naix que els moviments d’esquerres i sobiranistes ens estiguem repensant, reformulant, refundant, mirant-nos als ulls i plantejant com ens obliguem a crear escenaris propicis a la Cooperació. Perquè, a més, sabem que no fer-ho ens aboca a un futur cruel per a la majoria social.

I ho fem, fins i tot, assumint el risc de caure en contradiccions, de fugir de dogmatismes i d’intentar continuar aprenent constantment. Així de senzill, necessari i complex a la vegada.

Ara que acabem un curs, fem balanç i a totes les taules naix un fet que a Joves PV - Compromís hem apuntat en la darrera escola formativa d’estiu, la nostra Trobada Nacional, la necessitat de trobar-se, entre nosaltres, dins i fora de casa.

Per tant, davant la insolidaritat i l'anticooperació, recuperem l'àgora a tots els nivells, serà l’única forma de forjar la resposta i crear espais transformadors per fer front als greus problemes que afecten el conjunt de la societat.

No obstant això, un apunt, no siguem il·lusos i pensem que fer això serà un punt final. Les societats són vives, com els humans que les componen, i per tant, hem de caminar cap eixe horitzó, que propicie la Cooperació, sabent que una vegada allí, l’horitzó s’haurà desplaçat més enllà i ens haurem de tornar a repensar tant políticament com a escala orgànica. Això sí, ens haurà servit per a caminar i per tant, per avançar.