Tal dia com hui del 1947 va ser afusellat el guerriller antifranquista Vicente Galarza, àlies «Andrés», a Paterna

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1847 va ser afusellat el guerriller antifranquista Vicente Galarza, àlies «Andrés», a Paterna
Tal dia com hui del 1847 va ser afusellat el guerriller antifranquista Vicente Galarza, àlies «Andrés», a Paterna

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

El primer d’agost del 1947 va ser executat a Paterna el guerriller antifranquista Vicente Galarza Santana, àlies Andrés, polític comunista, sergent durant la Guerra Civil i maquis en la resistència francesa a l'ocupació nazi.

Nascut a Bunyol el 13 de novembre del 1917, va ser jornaler. Al final de la Guerra Civil va fugir a França, on va lluitar en la resistència a l'ocupació nazi amb el rang de comandant de la brigada de la 88a Divisió de les Forces Françaises de l’Intérieur (FFi) a Tolosa de Llenguadoc. Va fer un curs a l'Escola Guerrillera de Gicla, Promoció «Pasionaria», i després va passar a l'Escola de Quadres.

Va tornar a l’estat espanyol el 1946. Es va establir a Madrid, on es va unir a Pedro Sanz i va constituir la Federació d'Agrupacions Guerrilleres de la Zona Centre. A l'abril del mateix any va constituir, seguint instruccions del Partit Comunista (PCE), l’Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó en una reunió a les Cuevas del Regajo, al terme de Camarena de la Sierra, a Terol. L'àmbit d'actuació va ser aquesta província, el sud de la província de Tarragona i algunes àrees de les de Castelló, València i Guadalajara. 

L'Agrupació, seguint el model de la resistència a França, va quedar organitzada en quatre sectors, anomenats també brigades, que englobaven un territori determinat; cada sector tenia dos o tres batallons que se subdividien en dues o tres companyies, i aquestes en dues o tres seccions.

Galarza va ser nomenat màxim dirigent de l’Agrupació i es va traslladar a la ciutat de València, condició que el PCE considerava necessària per poder impulsar conjuntament la lluita militar i la política, sota l'aparença d'un representant de perfums. A la pensió del carrer de Comte d’Altea on s’allotjava, s’imprimia la publicació clandestina El Guerrillero, alguns números del qual van assolir els 5.000 exemplars al mes distribuïts per les zones urbanes. 

Abans del viatge de Franco a València, programat per a març del 1947, l’Estat Major de l’Agrupació va sol·licitar que quatre guerrillers es desplaçaren a la capital per preparar un atemptat contra el dictador. Al mateix temps, pretenia organitzar altres accions que, per la seua envergadura, superaren l'estricta censura existent sobre totes les qüestions relacionades amb el moviment guerriller. Van ser triats Antonio Gan Cubà, Jacinto Pérez Antonio i dos més. Tanmateix, els guerrillers es van assabentar de la detenció d’Andrés el 20 de gener i van suspendre el pla.

L'origen de la batuda es remunta a la tardor del 1946, quan va ser detinguda a Madrid la direcció comunista formada per Agustín Zoroa, Lucas Nuño i Eduardo Sánchez Biedma. Ateses les relacions que el Comité de València mantenia amb la delegació del PCE a Madrid, la caiguda va afectar també el PCE valencià.

Andrés guardava a la pensió l'arxiu de l'Agrupació, la qual cosa va permetre a la policia desmuntar l'organització del PCE a València, Terol, Alacant i Múrcia, a més de diversos punts de suport. També van perdre l'emissora de ràdio, tallant la connexió ràpida amb França. 

Vicente Galarza va ser jutjat en un consell de guerra i condemnat a mort. Va ser afusellat, al costat de Mariano Ortega Borrás i Atilano Quintero Tomás, al cementeri de Paterna als 32 anys.

 

Fonts: La H/historia en la memoria / Viquipèdia