Un llibre dedicat als usos tradicionals de les plantes alerta sobre el despoblament i el canvi climàtic a les comarques rurals

El volum, publicat per la UA, té l'objectiu de valorar la saviesa popular

per NLV

Cultura, InfoLlibres

Un llibre dedicat als usos tradicionals de les plantes alerta sobre el despoblament i el canvi climàtic a les comarques rurals
Un llibre dedicat als usos tradicionals de les plantes alerta sobre el despoblament i el canvi climàtic a les comarques rurals

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

Segons Antoni Belda, doctor en Biologia i expert en Biologia Ambiental de la UA, «el despoblament de les zones rurals ocasiona un problema», ja que fa perillar el coneixement i l’ús de les plantes. «Generalment tota aquesta informació de la etnobotànica està lligada al món rural», aclareix.

Per això, per arreplegar tot aquest saber ha editat, juntament amb Antoni Conca i Daniel Climent, el llibre Plantes valencianes: Descripció i usos tradicionals. «L’objectiu és valorar la saviesa popular i que no es perda aquesta cadena. Segons moren, s’emporten amb ells aquest saber. És un punt d’inflexió. Per això cal actuar abans que aquestes persones desapareguen; perquè és una informació que no donen els llibres; és l’experiència de viure en aquest món rural el que ha fet que aprofiten tot el que està al seu al voltant d’una forma tradicional i sense destruir el recurs natural».

El desconeixement actual sobre les plantes, el tractament, els usos, el manteniment d’aquestes és tan gran que s’ignora que «hi ha unes normes bàsiques sobre com s’han de recol·lectar les plantes. Avui dia la gent pensa que no es poden agafar les plantes dels espais naturals, entre altres coses perquè hi ha molts espais naturals protegits o regulats, però és justament al contrari: s’hauria de permetre la recol·lecció per a ús familiar, perquè aquesta poda, aquests usos tradicionals, la ramaderia, la recol·lecció de plantes medicinals, l’extracció de llenya, etc., fan que el bosc estiga viu; i aquestes plantes, en podar-les, brollen l’any següent amb major força i vitalitat. Dins d’aquests espais naturals, els plans d’ús i gestió permeten aquesta recol·lecció sempre que es respecten aquestes normes», informa el científic. De fet, «és ara, al juny i juliol, el millor moment per a recol·lectar les plantes perquè és quan més principis actius té la planta».

L’abandonament d’usos tradicionals provoca que la densitat del sotabosc siga major i plantes com el timó reial no tenen ni densitat ni espai per a desenvolupar-se. «Això fa que estiga en perill i escassege en aquesta zona. El timó reial: «Per la seua mala recol·lecció per a l’elaboració de licors i l’abandonament d’usos tradicionals, no té ni espai ni llum per a desenvolupar-se. Si a això hi sumem el mal ús per les persones, ací la seua situació és bastant preocupant», concreta.

La modificació de l’hàbitat és un dels problemes que hi ha. «L’urbanisme ha fet que es destruïsquen aquestes plantes. Per això són tan importants les microreserves de flora, paratges naturals municipals i parcs naturals. Fan amb la seua funció de reservori botànic, però també de fauna. És un model de gestió que hauria d’ampliar-se », apunta.

Malgrat tot el que s’ha assenyalat, Belda afirma que «som uns afortunats perquè a les nostres comarques hi ha una gran varietat d’hàbitats i tenim una biodiversitat molt elevada que, al seu torn, es veu traduïda en aquesta rica cultura d’aprofitament d’aquestes plantes». El volum divulgatiu de la col·lecció L’Ordit recopila 103 fitxes de plantes útils, on brollen aquestes i quin usos tenen.