Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

«La influència que en el nostre credo i cultura ha tingut la llum és evident i d’una manera essencial la llum està en la formació de la nostra biologia pròpia com a espècie. La cultura ibera ja ho tenia bastant clar com mostren les nombroses coves cerimonials al llarg de les nostres comarques, a més la llum és la clau d’un futur encoratjador amb tecnologia molt tangible encara que a vegades semble ciència-ficció», afirma Sergi Gallego Rico, editor i un dels autors del llibre La llum. Enigmes, mites i tecnologia. «La llum ha canviat el sentit de distància i simultaneïtat, en certa manera, ha fet que el planeta ens càpia quasi en una butxaca. Per a això, mirem els nostres telèfons mòbils» comenta l’editor.

En un telèfon mòbil tenim nombroses tecnologies basades en la llum i que han valgut diversos premis Nobel. El làser s’utilitza per a fer els circuits impresos; gràcies als LED blaus tenim pantalles en color; la teoria de la relativitat d’Einstein, inspirada per la llum, ens ajuda a localitzar-nos amb el sistema GPS; les càmeres; les comunicacions electromagnètiques i molt més està en aquests dispositius que manegem quasi compulsivament.

No obstant això, hi ha ombres com la contaminació lumínica que ens priva del nostre cel nocturn i afecta espècies diferents d’animals. A més, en els últims temps tenim l’amenaça de l'especulació fotovoltaica. A pobles com Castalla, Montfort, Monòver o Xixona, macro projectes fotovoltaics d’un gran impacte visual i ecològic han començat a desenvolupar-se o estan pendents d’aprovació. Sobre aquest ús i aprofitament de la llum solar el volum dedica el capítol «L’aprofitament energètic de la radiació solar», escrit entre Gallego i Jorge Francés Monllor, professor de la UA i director de l’Institut Universitari de Física Aplicada a les Ciències i les Tecnologies.

A pesar que la tecnologia de les cèl·lules solars comercials no ha evolucionat significativament en 20 anys, continuem aprofitant únicament un 20 per cent de la llum solar que ens arriba. El canvi de legislació recent favorable per a la instal·lació d’aquests panells solars, unit a l’abaratiment en els costos de fabricació de les cèl·lules de silici, ha atret a aquest negoci les grans companyies i pot provocar una bambolla fotovoltaica.

Però, més enllà d’aquest assumpte, la llum, font imprescindible per a la vida, és tractada des de diferents angles per experts de diferents àrees en el llibre: l’astronomia, el làser i la multitud d’aplicacions que té en medicina i indústria; la visió artificial i robòtica, la llum artificial, llum i colors, la difracció, la fibra òptica, o l’holografia, camp aquest últim en què la UA és pionera amb la creació del Centre d’Holografia d’Alacant. L’any 1984, una sèrie d’hologrames de reflexió mostrava ja en aquells dies peces del Tresor de Villena. «Els hologrames estan a tot arreu i, en el cas dels de seguretat, són un gran negoci: targetes de crèdit, bitllets de banc, etc.».