L'estudiantat de l'UJI ha tingut un comportament exemplar durant la pandèmia, segons un estudi

«Els joves estan mostrant una gran maduresa i responsabilitat», diu el professor Rafael Ballester

per NLV

Societat

L'estudiantat de l'UJI ha tingut un comportament exemplar durant la pandèmia, segons un estudi
L'estudiantat de l'UJI ha tingut un comportament exemplar durant la pandèmia, segons un estudi

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

L'equip Salusex de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, liderat pel professor Rafael Ballester, i el programa UJI Hàbitat Saludable han elaborat un estudi sobre l'impacte que la pandèmia de la COVID-19 ha tingut en la vida de l'estudiantat d'aquest centre públic. Entre les conclusions destaca l'impacte psicològic o acadèmic que ha manifestat l'alumnat a conseqüència de la pandèmia, però també el seu comportament exemplar en conductes de salut i seguiment de les mesures preventives.

Ballester recalca que «en contra dels missatges que contínuament es llancen sobre la irresponsabilitat dels joves, aquest estudi mostra una imatge molt diferent, la de l'estudiantat universitari de l'UJI, uns joves profundament afectats per la pandèmia que estan mostrant una gran maduresa i responsabilitat a l'hora d'afrontar les restriccions derivades de la mateixa i dels quals l'UJI pot sentir-se molt orgullosa».

L'estudi s'ha fet a partir d'una enquesta, administrada al febrer del 2021, en la qual han participat 1.490 estudiants de l'UJI, dels quals el 20,7% es consideraven homes, 68,2% dones i el 0,6%, no binaris. 

Alt impacte psicològic, social i sexual

Els resultats de l'enquesta indiquen un alt impacte psicològic de la pandèmia en els joves universitaris quant a nivells de preocupació, estat d'ànim o gestió de la incertesa, a més d'un ressentiment de la vida social i sexual. Concretament, un 94,2% s'ha mostrat bastant o molt preocupat pels seus sers estimats, seguit d'un 86,7% de preocupació pel seu futur i un 70,4% per la seua salut.

A conseqüència de la pandèmia, un 84% ha afirmat tindre afectat negativament el seu estat d'ànim, un 79,1% patir bastant o molt estrés, un 75,1% ansietat, un 69,8% avorriment, i un 82,4% ha manifestat que aquesta pandèmia se li estava fent bastant o molt insuportable.

La major part ha assenyalat la incertesa respecte a com serà la seua vida en els pròxims mesos com el pitjor de la pandèmia (82,7%), seguit del distanciament social (76,8%), no poder veure ni tocar als avis o altres sers estimats vulnerables (70,8%) o no comprendre o compartir les decisions que prenen les autoritats polítiques per a combatre la pandèmia (50,2%).

A més, només un 37,6% s'ha mostrat bastant o molt optimista respecte al futur de la pandèmia. La majoria considera que es tardarà un o dos anys a tornar a tindre una vida igual que abans (36,7%), per a un 25,8% més de dos anys i un 14,3% fins i tot manifesta que mai tornarà a ser igual. En aquest sentit, la cosa que més han trobat a faltar és la seua vida social (89,4%), el contacte físic amb altres persones (besos i abraçades) (74,2%), la vida d'estudiant (54,4%), la seua vida familiar (51,5%), i finalment la seua vida sentimental i sexual (33,3%). En aquest últim àmbit, un 40,2% considera que ha empitjorat la seua vida sexual, sobretot perquè ha disminuït la freqüència d'activitat sexual (73,4%) i perquè ha tingut menys oportunitat per a tindre relacions de parella (63,3%).

Més valor a les classes presencials

Des del punt de vista acadèmic, la major part de l'estudiantat (70,9%) pensa que la pandèmia ha afectat significativament la seua formació, un alt impacte que, segons els resultats, sembla haver repercutit en una revaloració de les classes presencials.

Pel que respecta als exàmens, el 72,6% preferia que es feren de manera en línia. D'altra banda, un 76,3% considera que les pràctiques externes havien de mantindre's malgrat la situació sanitària.

Una conducta de salut exemplar

Quant a les conductes de salut de l'estudiantat i el seu seguiment de les mesures preventives, el comportament ha sigut exemplar, amb una elevada percepció de la gravetat de les conseqüències de la malaltia i un alt grau de confiança tant en els mètodes de protecció com en la vacuna.

Només un 7% no ha percebut cap risc d'infectar-se amb el COVID-19, enfront d'un 61,2% que ha percebut algun risc i un 31,7% que ho ha considerat bastant o molt probable. 

El 98,3% de l'estudiantat té clar que el COVID-19 és una malaltia real de la qual cal protegir-se i confia molt en la higiene de mans (89,1%), l'ús de màscara (88,3%), el distanciament social (88,1%) i la vacuna (82,8%), com a mètodes de prevenció. En aquest sentit, també els seus comportaments han sigut responsables. Un 97,8% manifesta complir bastant amb l'ús de la màscara, un 87% amb el distanciament social i un 85,8% amb la higiene de mans.

El negacionisme és pràcticament nul. Només un 2,7% pensa que la COVID-19 és una invenció per a tindre una bona excusa per a la privació de llibertats. La principal raó per a no complir totalment amb les mesures preventives han sigut l'oblit (49,2%) o sentir-se cansat de les mateixes (26,3%). Per contra, les principals raons per a seguir-les han sigut cuidar a la gent que volen (85,9%) i considerar que són importants per a la seua salut (60,6%).

Conseqüències positives

Finalment, també cal destacar que per a un 63,7% la pandèmia ha tingut alguna conseqüència positiva, concretament valorar més algunes coses de la vida (80,2%), dedicar-se més temps a si mateix (55%), apreciar quines persones són les més importants per a ell/ella (54,7%), el seu creixement personal (50,8%), adonar-se de l'afortunat que era abans (50%), reconéixer la importància de cuidar als altres (43,5%), passar més temps en família (43,2%), prioritzar la seua salut (42,9%), fer-se més reflexiu (42,5%) o realitzar activitats que abans no feia tant com llegir, escoltar música, etc. (37,4%).