Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

Un equip internacional encapçalat per la Col·laboració del Event Horizon Telescope (EHT), coneguda per haver captat la primera imatge d'un forat negre en la galàxia Messier 87, ha obtingut ara imatges del cor de la pròxima radiogalaxia Centaurus A amb un detall sense precedents.

Els astrònoms precisen la ubicació del forat negre supermasivo central i revelen com està naixent un gegantesc doll. El més sorprenent és que només les vores exteriors del doll semblen emetre radiació, la qual cosa desafia els nostres models teòrics dels dolls. Aquest treball, dirigit per Michael Janssen, de l'Institut Max Planck de Radioastronomia de Bonn i de la Universitat Radboud de Nimega, es publica en la revista 'Nature Astronomy' i compta amb la participació de la Universitat de València (UV).

En les longituds d'ona de ràdio, Centaurus A apareix com un dels objectes més grans i brillants del cel nocturn. Des que es va identificar com una de les primeres fonts radioelèctriques extragalácticas conegudes en 1949.

Centaurus A ha sigut estudiada àmpliament en tot l'espectre electromagnètic per diversos observatoris de radi, infrarojos, òptics, de raigs X i de raigs gamma. En el centre de Centaurus A se troba un forat negre amb una massa de 55 milions de sols, que està just entre les escales de massa del forat negre Messier 87 (sis mil cinc-cents milions de sols) i el del centre de la nostra pròpia galàxia (uns quatre milions de sols).

En el nou article s'han analitzat les dades de les observacions del EHT de 2017 per a obtindre imatges de Centaurus A amb un detall sense precedents. «Aquests resultats ens permeten veure, per primera vegada, com s’estructura la matèria a les rodalies d’aquest forat negre supermassiu amb un nivell de detall de poc més de 20 hores-llum. Això ens permet contemplar els processos que donen peu al naixement dels misteriosos dolls relativistes, que es troben en bona part dels forats negres més massius de l’Univers», afirma l'astrònom Michael Janssen.

En comparació amb totes les observacions anteriors d'alta resolució, el doll llançat en Centaurus A se visualitza amb una freqüència deu vegades major i una resolució setze vegades més nítida.

Amb el poder de resolució del EHT, ara podem relacionar les vastes escales de la font, que són tan grans com 16 vegades el diàmetre angular de la Lluna en el cel, amb el seu origen prop del forat negre en una regió de tot just l'ample d'una poma en la Lluna quan es projecta en el cel. Es tracta d'un factor d'augment de mil milions.

Els forats negres supermassius que resideixen en el centre de galàxies com Centaurus A s'alimenten de gas i pols que són atrets per la seua enorme atracció gravitatòria. Aquest procés allibera enormes quantitats d'energia i es diu que la galàxia es torna «activa».

La major part de la matèria que es troba prop de la vora del forat negre cau en ell. No obstant això, algunes de les partícules circumdants escapen moments abans de ser capturades i són expulsades a l'espai i naixen els dolls, una de les característiques més misterioses i energètiques de les galàxies.

Els astrònoms s'han basat en diferents models sobre el comportament de la matèria prop del forat negre per a comprendre millor aquest procés. Però encara no saben exactament com es llancen els dolls des de la seua regió central i com poden estendre's a escales majors que les seues galàxies amfitriones sense dispersar-se. El EHT pretén resoldre aquest misteri.

La nova imatge mostra que el doll llançat per Centaurus A és més brillant en les vores en comparació amb el centre. Aquest fenomen és conegut per altres dolls, però mai s'havia vist de forma tan pronunciada.

«Ara podem descartar els models teòrics de doll que són incapaços de reproduir aquesta lluentor en les vores. És una característica sorprenent que ens ajudarà a comprendre millor els dolls produïts pels forats negres», afirma Matthias Kadler, director de TANAMI i professor d'astrofísica en la Universitat de Würzburg (Alemanya).