Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

El 8 d'agost del 1897 l'anarquista italià Michele Angiolillo va assassinar el president del govern espanyol Cánovas del Castillo al balneari de Santa Àgueda, Guipúscoa, on passava uns dies de descans. Angiolillo, que fou detingut immediatament, va justificar l'assassinat com una venjança per les tortures del procés de Montjuïc.

Durant l'última dècada del segle XIX Barcelona va viure una onada d'atemptats terroristes anarquistes. El de major repercussió va ser  l'atemptat del carrer dels Canvis Nous al pas de la processó del Corpus del 7 de juny del 1896 en el qual sis persones van morir en l'acte, i unes altres quaranta-dues van resultar ferides. La repressió policial que es va desfermar a continuació va ser brutal i indiscriminada i va donar lloc al famós procés de Montjuïc, durant el qual 400 «sospitosos» van ser empresonats al castell de Montjuïc, on van ser brutalment torturats —«ungles arrencades, peus aixafats per màquines de premsar, cascos elèctrics, puros havans apagats en la pell...»—. A continuació diversos consells de guerra van condemnar a mort a 28 persones —cinc de les quals van ser executades— i d'altres 59 a cadena perpètua.

El procés de Montjuïc va tenir una gran repercussió internacional a causa dels dubtes que hi havia sobre les proves en què s'havien basat les condemnes —bàsicament les confessions dels acusats obtingudes mitjançant tortures—, que també va ser seguida per una campanya de part de la premsa espanyola contra el govern i els «botxins», en la qual va destacar el jove periodista Alejandro Lerroux, director del diari madrileny republicà El País, que va publicar durant mesos els relats dels torturats amb el títol de «Las infamias de Montjuïc».

Michele Angiolillo era tipògraf de professió i estava fitxat per la policia italiana com a anarquista. El 1895 va fugir a l'estranger per eludir la condemna de mes i mig de presó per uns articles subversius que havia publicat. Va estar a Barcelona i probablement allí es trobava quan es va produir l'atemptat del carrer dels Canvis Nous de juny del 1896. Va marxar llavors a França, d'on va ser expulsat a l'octubre, passant a Bèlgica i després a Anglaterra. A Londres va conéixer els relats dels torturats en el procés de Montjuïc i allí va comprar la pistola amb la qual assassinaria Cánovas del Castillo.

Aquell matí del 8 d'agost, Cánovas es va alçar tard. Passat el migdia, després de sentir missa, va baixar al menjador, situat a la planta baixa, acompanyat de la seua dona, Joaquima de Osma. Mentre ella s'entretenia a l'escala parlant amb una amiga, el polític es va avançar i va seure a llegir el diari en un dels bancs instal·lats en una galeria pel camí del menjador. Allà l'esperava l'assassí. Angiolillo es va acostar a Cánovas fins a situar-se a metre i mig de distància. Sense dir res, va treure de la butxaca de la jaqueta un vell revòlver i va fer foc tres vegades.

La primera bala, després de foradar el diari que Cánovas estava llegint, li va entrar pel costat dret del pit i li va sortir molt a prop de la columna vertebral. Tot i que, segons els metges, la ferida era mortal de necessitat, Cánovas va aconseguir posar-se dret. Llavors l'executor va efectuar dos trets al cap. Un va penetrar a prop de l'oïda, va travessar la massa encefàlica i li va sortir pel front; l'altre li va partir la jugular. L'anarquista encara va fer un altre tret que es va incrustar al sostre, segurament per acovardir els que van intentar detenir-lo, encara que no va oferir resistència a l'ésser capturat. «He vingut a venjar als meus germans de Montjuïc», va dir sense alterar-se.

Set dies després de l'assassinat, el jove italià va ser sentenciat a mort per un consell de guerra, i el 20 d'agost a les onze del matí va ser executat a la presó de Vergara. Durant el judici, l'acusat va mostrar sang freda i no es va apartar de les declaracions fetes en el moment de la seua captura. Va dir que no tenia còmplices i que havia actuat en solitari per venjar als seus companys de Montjuïc, i va insistir en els seus ideals revolucionaris de signe anarquista.

Com a última voluntat va demanar escriure una carta a la seua mare, que vivia a Itàlia, i ja assegut al garrot, mentre el botxí li cenyia l'anella d'acer a coll, es diu que va cridar: «Germinal!». Era el títol de la novel·la de Zola que alguns anarquistes corejaven com a consigna.

L'assassinat de Cánovas va tindre una gran repercussió internacional. Per explicar l'atemptat The Times va recordar les tortures del Procés de Montjuïc, per la qual cosa la seua ombra «seguia enterbolint la imatge del govern espanyol fins i tot en els luctuosos dies de la mort de Cánovas.

Fonts: Javier Martín, «Cánovas del Castillo, asesinato en el balneario», La Vanguardia, 2020  / Viquipèdia