Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

El 13 d'agost de 1888 es va inaugurar «la Panderola», el popular tramvia a vapor que  va unir Onda amb el Grau de Castelló de la Plana fins al 1963. 

Les quatre dècades entre el 1840 i 1880 tenen per a les terres valencianes una gran transcendència, atès que a partir d’aleshores es va iniciar un lent però irreversible procés que va dur a la consolidació de l’agricultura moderna, caracteritzada per produir per a l’exportació. L’activitat exportadora es va convertir en la més rendible i, en conseqüència, els capitals (tant en recursos humans com monetaris) s’adreçaren envers el sector agrícola. El vi i la taronja eren els dos productes més significatius d’aquest auge provocat per la demanda del mercat exterior. Aquest comerç va créixer de forma lenta però continuada a causa de l’augment de la demanda de fruita fresca per part dels països més industrialitzats, com ara França, EUA i Gran Bretanya. Una demanda que exigia la creació d'infraestructures de transport més importants.

Constituïda el 13 de juliol del 1887, la Companyia del Tramvia a Vapor d'Onda al Grau de Castelló de la Plana va comptar amb gran part d'aportacions de capital procedent d'accionistes castellonencs i el dilluns 4 de juny del 1888 es van iniciar els treballs de col·locació del material fix de via a la secció entre Castelló i el Grau. Un mes després, el 18 de juliol, es va fer la primera prova oficial en un comboi que va partir des de Castelló, de manera que, comptant amb l'informe favorable de la Prefectura d'Obres Públiques així com amb els oportuns permisos oficials, la companyia va procedir a inaugurar la línia el 13 d'agost del 1888 amb l'acompanyament d'autoritats, convidats i bandes de música entre crits de joia del nombrós públic assistent. L’històric acte va arribar a ocupar tot el recorregut de la línia. Tant d’èxit va tindre des del dia de la inauguració que, tot i que el preu del bitllet es considerava elevat en relació al poder adquisitiu de l'època, només sis dies després de la inauguració de la línia la premsa local anunciava que el tren va haver d'aturar-se per no poder arrossegar la màquina els vagons «plens de gom a gom de viatgers».  

El febrer del 1891, la Panderola es va cobrar la primera víctima: un home, a qui li hagueren d'amputar una cama.

La Panderola va permetre, sobretot als municipis situats a l’interior (Vila-real, Betxí i Onda), acostar  la taronja, fins al port de Castelló, en primer lloc, i fins el Grau de Borriana ja en ple segle XX.

Aquesta locomotora que marcaria el viure econòmic i social de la Plana Baixa va ser indiscutiblement una de les infraestructures de transport més importants de les comarques del nord.  La Panderola es va transformar, a poc a poc, en l’artèria vital de l’economia d’aquestes terres. El desenvolupament d'Almassora, Borriana, Castelló de la Plana, el Grau de Castelló, Onda i Vila-real va estar marcat per aquest tramvia, tantes vegades enyorat, que es va erigir com a peça clau de l'economia i de la societat. La Panderola  va estar a punt de desaparéixer l'any 1931 quan la companyia va abandonar la concessió, ja que havia de fer-se'n càrrec l'Estat. Finalment, va continuar prestant servei.

 L'últim viatge oficial des de Castelló fou a les 21.30 hores del 31 d'agost del 1963.  El popular tramvia deixava de donar servei després de 75 anys, un servei pioner i d'incalculable valor per al desenvolupament de la Plana. 

La Panderola, el nom de la qual es devia al color negre de la màquina de vapor amb combustible a carbó i al lent i irregular de la seua marxa, segueix molt present en la memòria de la gent. Existeix encara una cançoneta prou coneguda a les comarques del nord del País Valencià sobre aquest tramvia:

«De Castelló a Almassora

xim pum tracatrac.

De Castelló a Almassora,

xim pum tracatrac.

Va un tren que vola, leré

Va un tren que vola, leré

Va un tren que vola,

Leré, leré, leré, leré.

Va un tren que vola,

Leré, leré….»

Fonts: Antoni Pitarch, «La Panderola, 56 anys que ja no vola», Poble, 2019 /  Viquipèdia