El moment de ser antifeixista

per Rosa Pérez Garijo

Tribuna

El moment de ser antifeixista
El moment de ser antifeixista

Sembla que no és bon moment per a ser antifeixista. L'auge de l'extrema dreta s'explica, en gran part, per la legitimitat que es guanya després d'unes eleccions victorioses. I dic «victorioses» perquè, tractant-se de sectors feixistes, qualsevol resultat major que zero ja és una derrota per a la convivència.

El suport electoral que alimenta la ultradreta té conseqüències directes en les vides de les persones, sobretot en les d'activistes pel medi ambient, com Berta Cáceres, militants d'esquerres com Guillem Agulló, persones racialitzades, com Younes Bilal i membres del col·lectiu LGTBI, com Samuel Luiz.

Segons una estimació de l'Agència pels Drets Fonamentals de la Unió Europea, nou de cada deu delictes d'odi no s'estan denunciant. La desconfiança en les institucions i la percepció de la policia com a organisme més afí als agressors que a les víctimes són algunes de les causes per les quals sabem que les denúncies que s'estan registrant en l'actualitat són només la punta de l'iceberg. Segons l’informe del Ministeri de l’Interior, en 2020 es registraren un total de 151 delictes d’odi al País Valencià. Si sols se’n denuncien el 10%,  els números són prou alarmants.

No calen unes eleccions perquè la dreta més rància i totalitària assenyale els col·lectius oprimits com a culpables de tots els mals, mentre deixa que els de sempre continuen repartint-se el pastís. «Un mena: 4.700 euros al mes, la teua àvia: 426 euros de pensió al mes» es llegia als carrers de Madrid durant la darrera campanya electoral, com si els xiquets i xiquetes que viatgen sols fugint de la guerra i de la mort foren els que roben milions i milions d'euros de les arques públiques per anar-se'n a viure com a reis a Abu Dhabi.

Sembla que no és bon moment per a ser antifeixista. O potser sí. Deia Jesús Peris fa un any que «ara, més que mai, o tant com quan més calia, és una qüestió de dignitat i de civilització, una indefugible necessitat ètica, ser antifeixista».

I, precisament per aquesta raó, per la defensa de la convivència, des de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica veiem més important que mai dur a terme el projecte «Construint Memòria» que va començar en la darrera legislatura. Amb aquesta iniciativa, posem nom i cognoms a les víctimes valencianes de l'Holocaust nazi, a les quals van prendre la llibertat i, de vegades, fins la vida, per no complir els estàndards que imposava la dictadura de Franco i els diversos feixismes que assolaven Europa, i per estar compromesos i compromeses amb la lluita contra la tirania, l'explotació i el terror.

Hem homenatjat ja 209 persones de 73 municipis i 10 comarques  i esperem lliurar 216 taulells enguany. Per a mi, cada lliurament d'un «Taulell de la Memòria» és una oportunitat de fer justícia i fer visible cadascuna de les històries d’aquelles persones, perquè no oblidem la seua causa i, sobretot, perquè tinguem eines per a evitar que es repetisca un malson com aquell. Posem nom a les persones que van patir el terror nazi, persones que van ser oblidades durant dècades, persones a qui deguem els nostres drets i llibertats.

És el nostre deure respondre amb memòria, justícia i reparació als lladrucs de l'extrema dreta. Com a militants, activistes o simplement demòcrates, és essencial avaluar la nostra història, reivindicar-la i armar-nos de solidaritat i força per allò que puga vindre. Com la poesia, la memòria també és una arma carregada de futur.

Potser sí que és un bon moment per a ser antifeixista.