Despotisme, i a més amb poc de llustre

per Joaquim Meneu

Tribuna

Despotisme, i a més amb poc de llustre
Despotisme, i a més amb poc de llustre

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

«Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en foren els amos i que els grans personatges les mantenen sotmeses al seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser així: qui vulga ser important enmig vostre, que es faça el vostre servidor...»

Evangeli de Mateu

¿Què podem dir del comportament dels que tenen el poder en el nostre món respecte de la societat civil? En una democràcia diguem-ne perfecta, les iniciatives ciutadanes haurien d'estar ben vistes pel poder elegit, sempre que no amaguen segones intencions i busquen un bé legítim. En canvi, quina és la realitat?

Porte tota la vida organitzant trobades diverses: des de la presentació d'un llibre a un acte polític no partidista, i he de dir que m'he trobat amb una varietat de situacions, però en resum constate que després d'un període de tolerància, últimament l'hostilitat de les autoritats públiques és el que domina.

Unes voltes t'has d'ajustar a unes programacions periòdiques, altres esgoten si fa falta els tres mesos reglamentaris per a contestar-te i et posen unes condicions que no dona temps de complir. Ara amb la pandèmia ho tenen més fàcil per posar impediments. Al final acabes avorrit i ho deixes estar o busques alternatives en locals privats, que també amb el virus coronat poden estar en el punt de mira d'intervencions policials.

Les institucions públiques i, per tant, els recintes que controlen s'estan convertint en vedats on només els de dins es poden moure. Només ells poden tindre les idees i la millor manera d'aplicar-les. Fa anys en un poble es comentava la resposta d'un regidor a un col·lectiu ciutadà: «Si voleu que les vostres propostes tiren endavant presenteu-vos a les eleccions i guanyeu-les». Malgrat tot, els que manen van dient que són transparents i participatius, cada dia més amb l'ajuda d'empreses d'imatge i mitjans de comunicació.

S'ha repetit molt aquella expressió que venia a dir que tot havia de canviar per tal que tot seguira igual. Cada volta en som més els que quan fem anàlisi del que passa pensem així. El pas de l'Antic Règim a l'estat liberal al segle XIX va perpetuar privilegis sense corregir desigualtats. Ara amb la democràcia estem veient com es va consolidant una classe politicoadministrativa que exclou grans sectors de la societat, en aliança això sí amb els poderosos que trauen partit de tots els sistemes: Antic Règim, liberalisme, dictadura i, per descomptat, democràcia.

I un altre mal que ha caracteritzat tots els sistemes: l'intent d'implantar un pensament únic, encara que una altra volta es diga el contrari. De la teoria als fets. Mentre per un costat s'exalça el respecte als que són diferents, per l'altre es procura apagar tot intent d'evolució, progrés o aprofundiment de les idees que es comparteixen. Això passa dins del valencianisme polític.

Fa poc un conegut em digué que havien deixat estar la presentació d'un llibre perquè la municipalitat els ho posaria difícil. Ja ni s'intenta l'exercici dels pilars de la democràcia, el dret de reunió i la llibertat d'expressió. Al final haurem de fer cas a aquell regidor que va suggerir que ens havíem de presentar a les eleccions.