Queda’t amb qui et respecte

per Sònia Gil

Tribuna

Queda’t amb qui et respecte
Queda’t amb qui et respecte

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

La pandèmia ha tret a la llum tota la criminalització que patim la joventut, hem sigut els últims en poder vacunar-nos i els més atacats per la irresponsabilitat i l'augment de casos. No som irresponsables, no som la generació de cristall, som la generació que viurà pitjor que els seus avis i la més preparada. 

El 12 d'agost se celebra el dia internacional de la joventut. El dia per celebrar que fem front a l'adultcentrisme i que alcem la veu per fer un món sense paternalismes ni prejudicis. La joventut no som un projecte d'adult, les persones joves ja som part de la societat, som ciutadanes de ple dret i volem que ens escolten. 

Aquesta criminalització la tenim tan normalitzada que l'acceptem i assumim els nostres rols atorgats per una societat patriarcal que ens llença missatges com el tag de l’adultcentrisme: baixa un dit si s’adrecen a tu com «la xiqueta» o «el xiquet», si t’han dit que quan sigues major ho entendràs, si assumeixen que eres irresponsable per ser jove, si donen per suposat que saps menys per ser jove i si has escoltat alguna vegada «és que la joventut de hui en dia...». Si has baixat tots els dits de la mà, efectivament, vius rodejada de criminalització a la joventut. 

Una de les nostres principals reivindicacions és participar en més espais de representació. Estem motivades i tenim prou capacitat per a fer-ho, a més a més, ens preocupem per formar-nos a les entitats i guanyar coneixements en diferents àmbits. Tenim molt a dir, volem que se'ns escolte, que se'ns parle d'igual a igual i se'ns incloga als espais de presa de decisions.

Necessitem que compten amb la mirada jove i que la nostra participació siga indiscutible. Que continuem dialogant i trobant punts comuns per poder començar a caminar junts i compartir espais per deixar enrere la mirada adultcentrista a la qual estem sotmeses.

També demanem que les relacions intergeneracionals es fortifiquen i es creen més llaços d'unió per poder trencar amb els estigmes, i garantir el desenvolupament del projecte de vida de les persones joves dins d'aquest marc adulcentrista que cal reparar.

A l'administració pública encara li queda molta feina per fer en matèria de joventut. Nosaltres no parem ni pararem d'alçar la veu contra les discriminacions sistemàtiques, problemes i necessitats que ens assetgen. I tu?