Polítiques preventives davant malalties futures

per Sergi Rodríguez Castelló

Tribuna

Polítiques preventives davant malalties futures
Polítiques preventives davant malalties futures

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

Al País Valencià, les polítiques progressistes tenen tres àmbits d'expressió i d'actuació definits que estan presents en el govern de la Generalitat. D'una banda, l'àmbit tradicional del PSPV que, donada la seua hegemonia electoral durant dècades, ha acumulat el poder institucional més nombrós, la qual cosa li ha permès ser el principal referent com a alternativa possibilista enfront del PP. De l'altra, Compromís, consolidat com a segona força política en l'espai institucional amb postulats programàtics d'esquerres i que ha esdevingut un referent per als sectors progressistes més reconeguts amb la qüestió identitària. Finalment, l'espai de la confluència construïda entre l'esquerra de marcat caràcter de classe, EUPV, i l'esquerra més recentment emergida de nova creació, Podem, que tot i tenir menor pes electoral, és també present en el govern de la Generalitat i s'hi manté com a referent dels sectors més contestataris i alternatius a l'ordre econòmic i social de l'actual sistema neoliberal.

Tots tres àmbits tenen encerts i errades, llums i ombres. Al PSPV li incomoda molt no poder actuar en solitari i haver de dependre del postulat més clarament esquerrà. Així, tendeix a veure's com l'única alternativa realista i possible al PP; raonament que l'espenta a intentar contínuament furtar vots al centredreta fent polítiques conservadores. L'àmbit nacionalista, per la seua banda, tendeix a considerar-se l'únic i exclusiu defensor dels interessos valencians; argumentació que l'orienta a distanciar-se de qualsevol aproximació a altres alternatives de referència estatal que actuen al País Valencià. L'espai de la confluència també tendeix a pensar que és l'única esquerra realment alternativa, afirmació que el fa ser més vehement i intransigent amb els seus posicionaments. Però ni el PSPV és el representant únic com a alternativa al PP, ni Compromís ho és de la totalitat del valencianisme d'esquerres, ni EU-Podem ho és de la totalitat de l'esquerra valenciana.

Les tres perspectives tenen el legítim, però limitat, costum de mirar-se el mèlic, de pensar com poden mantenir i augmentar la seua capacitat orgànica i acumular poder per ser protagonistes principals dels canvis socials. Tots tres àmbits tenen aparells orgànics que per les dinàmiques intrínseques, corren el perill de preocupar-se més dels seus propis interessos continuistes que dels interessos del conjunt de la ciutadania a la qual pretenen representar. La política ha d'alçar el cap i veure més enllà dels límits de cadascú, més enllà de l'ara imminent per encarar el demà. La bona política no es fa sols quan les necessitats obliguen, es fa prevenint i avançant actuacions que permetran arribar als objectius marcats per cada u i que impossibiliten tornar a malbaratar els progressos fets; és a dir, evitar que la dreta extrema torne a ocupar el govern de la Generalitat i la resta d'Institucions Públiques per continuar fent polítiques antisocials, privatitzacions i especulacions, ara, a més a més, reforçades per l'amenaçadora presència de l'extrema dreta.

Si aquest evident perill s'apropa a mesura que avança el calendari electoral, l'esquerra plural i diversa ha d'estar atenta i pensar com evitar el retrocés que per al nostre País significaria el retorn al poder institucional del PP i companyia. Per això, més val curar-se en salut. Si com auguren actualment totes les enquestes d'intenció de vot, la dreta té la possibilitat real, per mínima que siga, de sumar i aconseguir de nou el govern de la Generalitat, els diferents components del Botànic tenen l'obligació de buscar la millor fórmula per a sumar forces i evitar la desfeta, car millor anar amb compte que penedir-se. La primera fórmula és aplicar eficientment les polítiques compromeses en els acords del Botànic II, prioritàriament aquelles que ajuden els sectors més castigats per la crisi econòmica; d'aquesta manera, s'evidenciaria la diferència entre els governs del PP i els de la coalició d'esquerres. La segona, és comprometre's a mantenir la unitat de la governabilitat ara i en el futur enfront dels intents de desestabilització de la dreta. I un tercer recurs és aconseguir mobilitzar el conjunt dels sectors socials que tenen com a referència els diversos àmbits polítics de l'esquerra, no sols amb un missatge de resistència a la dreta, sinó amb un discurs de construcció d'un País amb una ciutadania que necessita recursos mitjançant un finançament just, per reivindicar i construir un futur més sobirà, igualitari i mediambientalment sostenible.

Per a mobilitzar, però, cal il·lusionar i demostrar que se sap reaccionar per anar més enllà. En aquest sentit, la disposició de Yolanda Diaz a treballar per aconseguir acords entre les diverses esquerres, és una possibilitat que pot facilitar i animar a la participació de sectors poblacionals que poden veure en eixa unitat un canvi d'actitud d'unes esquerres estancades en les baralles infructuoses que a la majoria social poc importa. Al País Valencià, aquesta proposta ha de comptar amb Compromís, ja que és la força que per la seua implantació territorial millor pot encapçalar qualsevol alternativa de progrés més enllà del PSPV. Per la seua banda, UP-Esquerra Unida és la millor opció per encapçalar una alternativa de progrés més enllà del PSOE en l'àmbit estatal.

Dues forces poden tenir interessos comuns per anar més enllà de les seues pròpies limitacions polítiques. Si Compromís vol tenir alguna possibilitat, per mínima que siga, de superar en vots i implantació al PSPV, com també si vol sumar presència al govern de l'Estat, l'aportació d'UP-Esquerra Unida és imprescindible. Paral·lelisme semblant el podem trobar en la coalició «A la Valenciana», que tants bons resultats donaren a les forces col·ligades aleshores, en especial a Compromís. La suma de forces d'aquests dos àmbits, si més no, condicionarien al PSPV a un acord més decididament transformador. Les condicions són propícies: el nacionalisme representat per la branca més nombrosa de Compromís, Més Compromís (abans Bloc), s'ha situat darrerament en les posicions ideològiques de l'esquerra on ja hi era l'altra branca, Iniciativa. EUPV sempre ha sigut una força política sobirana i amb capacitat jurídica pròpia al País Valencià; Unides Podem forma part de la mesa confederal amb IU, els Comuns i altres esquerres de la plurinacionalitat de l'Estat. És ben palesa, doncs, la disposició d'aquest darrer espai per assumir i defensar aquesta realitat plurinacional des d'una concepció republicana i federalista.

Al llarg d'aquesta legislatura, les coincidències programàtiques i d'iniciatives parlamentàries entre Compromís i UP-Esquerra Unida han estat majoritàries. Les condicions propícies s'hi donen. És necessari que l'afiliació de cada organització, que tots els moviments socials i que cada persona n'opine i es mobilitze. Cal, en definitiva, una consulta oberta a la gent per saber què opinen al respecte i què esperen de totes i tots nosaltres. Fem ara tots els esforços possibles per evitar malalties futures.