Tal dia com hui del 1358 es va produir la primera gran riuada documentada a València

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1358 es va produir la primera gran riuada documentada a València
Tal dia com hui del 1358 es va produir la primera gran riuada documentada a València

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El 17 d'agost del 1358 el riu Túria es va desbordar al seu pas per València. Aquesta primera gran riuada documentada va provocar la mort de 400 persones i va destruir els camps de conreu de l’oest i el nord de la ciutat: Patraix, Campanar, la Saïdia i el Pla del Real. Les aigües van penetrar també dins de les muralles i van negar totalment l’urbs: «Vench diluvi en la ciutat de València, e vingué lo riu tan gros que derrocà los ponts e prop de mil cases e moriren prop de 400 persones». Així mateix, en alguns pobles de l’Horta (Quart de Poblet, Paterna i Mislata) es van produir inundacions, ensorraments i morts.

El 28 d’agost, el Consell de la ciutat va decidir arreglar els desperfectes: «Per lo gran diluvi d’aygua que era estat en lo present mes en la ciutat de València, los valls vells de la dita ciutat eren enrunats e reblerts, e molts alberchs [cases] cayguts e enderrocats […] per la qual cosa se podria seguir dampnatges o perills a la dita ciutat».

A més, va decidir escriure al rei Pere el Cerimoniós, que era a Barcelona, per explicar-li les conseqüències que havia tingut la riuada. El monarca va disposar tot seguit la forma de reconstruir al més prompte possible sobretot les noves muralles i fossats, que havien començat a erigir-se el 1356. Per tal de coordinar les tasques, el monarca va imposar i va inspirar les condicions propícies per a la fundació de la Junta de Murs i Valls, una institució municipal sobre la qual va recaure des de llavors la responsabilitat de reparar, conservar i costejar les muralles, torres i portes del complex militar.

Els jurats van posar a treballar amb aquest objectiu els presoners castellans tancats a la presó: «Com estiguessen en la presó de València un gran número de castellans (los quals foren presos en los mars d’Iviça) e es menjassen les viandes dels altres miserables, lo consell tingué per bo que, com los valls estaven enrunats, los dits castellans, ab camals fosen ferrats, e fesen faena en dits valls… e que cada nit tornassen a la presó ab dos guardians que la ciutat elegiria.»

Dissortadament, hi ha hagut altres episodis semblants. El 27 de setembre del 1517 (un segle i mig més tard) es va produir una segona gran riuada (molt més ben documentada) que, com la primera, va ser precedida d’un episodi continuat de pluges. Tot i que les fonts documentals (en el segon cas) esmenten la xifra màgica de quaranta dies ininterromputs de pluja, tot fa pensar que aquells episodis eren producte d’un període llarg de calor intensa interromput sobtadament per una entrada d’aire fred, un fenomen meteorològic que contemporàniament coneixem com a «gota freda» o DANA.

 

Fonts: Vicente Melió, La Junta de Murs i Valls, Consell Valencià de Cultura, 1991 / Montserrat Rumbau, Grandeses i misèries de la Catalunya del segle XIV, Tibidabo Edicions, 2015 / Marc Pons, «Primera gran riuada documentada de València», El Nacional ,2018