Detecten la presència d'Helicobàcter en aigües reutilitzades per a reg agrícola

Investigadores de la UPV demanen millorar els tractaments de desinfecció per aconseguir més garanties sanitàries

per NLV / EP

Societat

Expertes avisen de la presència d'Helicobàcter en aigües reutilitzades per a reg agrícola i demanen millorar tractaments
Expertes avisen de la presència d'Helicobàcter en aigües reutilitzades per a reg agrícola i demanen millorar tractaments | UPV

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Un estudi desenvolupat per investigadores de la Universitat Politècnica de València (UPV) adverteix de la presència d'Helicobàcter en les aigües reutilitzades per a reg agrícola, fins i tot després de diferents tractaments de desinfecció, «per la qual cosa és necessari millorar aquests tractaments per a poder tindre les màximes garanties sanitàries possibles».

Aquesta és la principal conclusió del treball dut a terme per les investigadores Irene Hortelano, Yolanda Moreno, Laura Moreno, de l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi Ambient de la UPV, i Maria Antonia Ferrús, del Departament de Biotecnologia de la UPV, i que va ser publicat en la revista científica Enviromental Pollution.

L'estudi parteix de la realitat que la reutilització de les aigües residuals s'ha convertit en una de les alternatives més importants i menys costoses per al sector agrícola, així com una opció a la sobreexplotació dels recursos hídrics. No obstant això, un tractament inadequat abans de la reutilització pot tindre un impacte negatiu en el medi ambient, fomentant la presència de microorganismes patògens.

«La reutilització és una gran oportunitat per adaptar-nos als canvis futurs i ha d'afrontar-se amb les màximes garanties possibles, ja que existeix risc per a la seguretat ambiental i conseqüentment per a la salut humana», assenyala Irene Hortelano.

Per això, aquesta investigació avalua el paper que l'aigua de reg podria tindre en la transmissió de patògens emergents, concretament d'Helicobàcter.

«I és que Helicobàcter pylori és uns dels bacteris més nocius per a l'ésser humà, ja que està directament relacionada amb malaltia gàstrica i càncer gàstric per la qual cosa és crucial determinar el paper de l'aigua en la seua transmissió, mitjançant el desenvolupament de mètodes efectius que permeten la seua detecció i d'aquesta manera previndre qualsevol classe de contagi», manifesta la investigadora del IIAMA, Yolanda Moreno.

Concretament, les mostres han sigut avaluades mitjançant metagenòmica (seqüenciació massiva d'amplicons o DAS), el mètode de cultiu tradicional, la tècnica de PCR convencional —per a la detecció de gens específics del bacteri Helicobàcter—, PCR Quantitativa en temps real i, finalment, amb la tècnica DVC-FISH. Mitjançant tècniques de cultiu tradicional, només una de les mostres va ser positiva, mentre que la tècnica DVC-FISH va permetre detectar Helicobàcter pylori viable en set de les huit mostres d'aigües residuals dels efluents terciaris.

Per la seua banda, l'anàlisi amb la PCR quantitativa va determinar només tres resultats positius, mentre que quan es va analitzar el microbioma bacterià de les aigües residuals mitjançant metagenòmica «l'Helicobàcter es va detectar en 7 mostres», explica Irene Hortelano.

Precisament, mitjançant aquesta última tècnica emprada en el present estudi, es va identificar per primera vegada, «la presència d'espècies potencialment patògenes pertanyents al gènere Helicobàcter com a H. pylori, H. hepaticus, H. pullorum i H. suis en mostres d'aigües residuals, fins i tot després de tractament de desinfecció, demostrant la seua possible transmissió a través de l'aigua.»

Camp de treball

Per a desenvolupar l'estudi es van recollir un total de 16 mostres —la meitat de les quals després del tractament biològic secundari i l'altra meitat posterior a la desinfecció amb clor i tractament Ultraviolat (UV)—, d'una EDAR situada a la circumscripció de València que tracta aigües residuals de més de 150.000 habitants.

«Volíem saber si l'aigua és un vehicle de transmissió d'aquest bacteri que ha sigut detectat en diferents sistemes hídrics a tot el món, però pocs estudis han aconseguit amb èxit aïllar o detectar formes actives d'H. pylori a partir de l'aigua», afirmen les investigadores del IIAMA.

No obstant això, ressalten que aquests resultats no han de prendre's com un dogma absolut «en tractar-se d'un nombre limitat de mostres» que haurien de ser confirmats «amb estudis que inclogueren un major nombre de mostres».