La fotografia i l'autoretrat, recursos pedagògics per a la reconstrucció identitària

Una investigació de la UV confirma que els estudiants que han utilitzat aquestes tècniques són més conscients de la seua identitat

per NLV / EP

Societat

La fotografia i l'autoretrat, confirmats com a recursos pedagògics per a la reconstrucció identitària
La fotografia i l'autoretrat, confirmats com a recursos pedagògics per a la reconstrucció identitària

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Ricard Ramon, professor de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València (UV), ha investigat l'ús de l'autoretrat artístic i de la fotografia com a eines per aconseguir una reflexió personal i sobre l'entorn de l'individu representat. Les seues conclusions confirmen que els estudiants de Magisteri i Arts Visuals i Plàstiques que les han utilitzades per a l'autoconcepció i l'autoreconeixement són més conscients de la seua identitat.

Es tracta d'un projecte sobre narratives visuals pedagògiques de reconstrucció identitària que proposa l'ús d'aquests models d'anàlisis biogràfiques i d'identitat en entorns educatius. Planteja l'ús de la fotografia artística sobre un mateix per a fomentar una autoreflexió sobre l'individu i el seu paper en la societat i amb els altres.

Els participants, al final de l'estudi, van ser molt més conscients de la seua situació vital, amb els altres i amb ells mateixos, la qual cosa pot tindre utilitats pràctiques quan s'enfoca i s'utilitza en un àmbit educatiu, explica la Universitat.

Aquest investigador creu que es pot aplicar en quasi qualsevol camp del saber: «Ens permet explorar espais i arribar a llocs que no es poden transitar amb altres mètodes, la qual cosa amplia ostensiblement la nostra realitat i el nostre propi univers».

En el treball van participar alumnes del màster de formació del professorat d'arts visuals i plàstiques de la UV, els quals a través de dues fotos havien de plasmar una imatge pròpia. L'objectiu era generar una narrativa a partir del retrat, l'escenografia i altres elements que componen la fotografia i que acaben per crear un relat biogràfic.

«Ser capaç de visualitzar en un mateix escenaris i narratives que ens transcendeixen ens capacita per establir reflexions més complexes sobre nosaltres. Realitzar aquestes fotografies es converteix, llavors, en un procés d'anàlisi, interpretació i reconstrucció de la realitat», il·lustra l'especialista.

I és que la imatge que presenten els alumnes existeix abans de si més no prendre la foto: «La fotografia resultant és només una representació física del concepte que està en les seues ments». El procés mitjançant el qual aquests estudiants, amb la participació i ajuda activa del professor, transformen aquesta idea o concepte en fotografia, els força i condueix a una reflexió sobre ells mateixos. Una reflexió sobre què admiren o com volen arribar a ser, però també sobre les seues pors o complexos que condicionen o poden arribar a condicionar la seua vida.

Alguns alumnes, per exemple, van decidir crear la narrativa del professor estricte com a representació d'allò en què no volien convertir-se, mentre uns altres van presentar narratives de dones treballant en entorns considerats tradicionalment masculins com a representació del que admiren. L'objectiu, apunta l'autor, no és deixar de ser un mateix, sinó «projectar possibles diferents versions de nosaltres».

El procés és «més important, si cap, que el resultat final», ja que el paper del docent com a professor-artista-investigador és clau i està integrat dins del procés de creació. Aporta una mirada artística i simbòlica que tracta d'ajustar-se al màxim possible a la proposta de l'alumne.

Per a l'investigador, aquest treball no podria dur-se a terme sense aquesta implicació: «La presència del docent altera sempre el resultat d'una acció pedagògica, i això és un potencial que ha d'orientar-se positivament per a crear un coneixement més ric i conscient. En molts casos, el professor arriba a formar part o a compartir el relat amb els alumnes, ja que pertanyen al mateix àmbit de l'educació».

Cambres i revelat analògic

Quant al procés, és quasi enterament analògic en contraposició a la generació digital a la qual pertanyen els participants. S'usen cambres i revelat analògic, cosa que segons la investigació crea una reacció de sorpresa en els participants en veure el resultat final.

Acostumats a la immediatesa, es troben que, a causa del procés de revelat, han de passar diversos dies des que prenen la foto fins que poden veure el resultat. «L'experiència i els resultats artístics, estètics i simbòlics que produeix fer una foto amb un mòbil o amb una càmera analògica, són aspectes no comparables», remarca el responsable de l'estudi.

Aquesta investigació es basa en diversos treballs i investigacions prèvies sobre la matèria de l'art i l'educació. El model base és Investigació educativa basada en imatges (Moss i Pini, 2016) però també està àmpliament relacionat amb els Arts Based Research (ABR), concretament amb la «investigació educativa basada en les arts».