Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

Una inscripció commemorativa en una necròpoli pròxima a Pompeia fa referència expressa a representacions que es van fer en grec, de les quals no s'havia trobat evidència directa mai. La inscripció apareix en una llosa de marbre situada al frontó d'una tomba antiga a la necròpoli de Porta Sarno, on es van trobar restes momificades, juntament amb el cabell i els ossos d'un individu identificat a la mateixa com a Marcus Venerius Secundio.

Aquest és l'últim descobriment a Pompeia, que ha tingut lloc durant una campanya d'excavació duta a terme a l'àrea de la Necròpoli de Porta Sarno, per iniciativa del Parc Arqueològic de Pompeia i la Universitat de València, en una actuació coordinada pel professor Llorenç Alapont del Departament de Prehistòria i Arqueologia d'aquesta institució acadèmica, al costat de l'arqueòloga Luana Toniolo, la restauradora Teresa Argento i l'antropòloga Valeria Amoretti del Parc Arqueològic.

L'estructura de la tomba, que data de les últimes dècades de la vida de la ciutat —soterrada per una erupció del Vesuvi l'any 79 dC—, consta d'un recinte de maçoneria, amb restes de pintura conservades a la façana: es poden distingir plantes verdes sobre un fons blau.

La figura de Marcus Venerius Secundio, que també apareix a l'arxiu de tauletes de cera del banquer pompeià Cecilius Giocondus, propietari de la domus del mateix nom a Via Vesuvio, era esclau públic i custodi del Temple de Venus. Quan va ser alliberat, va aconseguir un cert estatus social i econòmic, com es desprén de la tomba bastant monumental, i la inscripció. A més d'unir-se a les files dels Augustals, o el col·legi de sacerdots dedicat al Culte Imperial, l'epígraf recorda que «va donar ludi en grec i llatí durant quatre dies».

«Ludi graeci ha d'entendre's com a representacions en llengua grega», assenyala en un comunicat el director del Parc Arqueològic de Pompeia, Gabriel Zuchtriegel, «la qual cosa és la primera evidència clara de representacions a Pompeia en llengua grega, que s'havia plantejat prèviament sobre la base d'indicadors indirectes». «En la Pompeia multiètnica de la primerenca Edat Imperial, el grec, l'aleshores lingua franca de la Mediterrània oriental, hi apareix juntament amb el llatí. El fet que s'organitzaren representacions en grec és una prova del clima cultural viu i obert que va caracteritzar l'antiga Pompeia».

No menys excepcional que la inscripció és l'enterrament de Marcus Venerius Secundio, amb un dels esquelets millor conservats mai trobats a la ciutat. Va ser soterrat en una xicoteta cel·la d'1,6 x 2,4 metres, situada darrere de la façana principal, mentre que a la resta del recinte s'ha trobat evidència de cremació, en forma de dues urnes cineràries, una de les quals és un bell vidre, recipient pertanyent a una dona de nom Novia Amabilis. Durant el període romà a Pompeia, els ritus funeraris generalment implicaven la cremació, mentre que només s'enterraven els xiquets de bolquers».

L'enterrament de Marcus Venerius és, doncs, molt inusual també per al ritu funerari que es va adoptar, considerant que era un home adult major de seixanta anys, com indica l'evidència que sorgeix de l'anàlisi inicial dels ossos trobats en la cambra funerària.

Les característiques de la cambra funerària, que consistia en una sala hermèticament tancada, van crear condicions que van permetre l'excepcional estat de conservació en el qual es va trobar l'esquelet, amb cabell i una orella encara visibles. A més, s'han recuperat aixovars, entre ells dues ungüenteres de vidre i nombrosos fragments del que sembla ser tela.

«Encara hem de saber si la momificació parcial del mort es deu a un tracte intencionat o no» —explica el professor Llorenç Alapont— «l'anàlisi del teixit podria aportar més informació sobre aquest tema. Per les fonts sabem que uns certs tèxtils com l'amiant es van utilitzar en l'embalsamament».