Tal dia com hui del 1739 va nàixer el pintor Mariano Salvador Maella a València

per NLV

Efemèrides

Mariano Salvador Maella, «Autoretrat» (detall), 1758-1765
Mariano Salvador Maella, «Autoretrat» (detall), 1758-1765

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El 21 d'agost del 1739 va nàixer a València el pintor, gravador i il·lustrador neoclàssic Mariano Salvador Maella

Maella va créixer entre els ensenyaments del seu pare, el també pintor Mariano Maella, menys important que elll, que li va ensenyar les tècniques i li va inculcar les primeres lliçons d’art. Als onze anys es va traslladar a Madrid per estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, oberta feia poc de temps, on va romandre diversos anys sota la tutela de Felipe Castro. 

L'interès del seu pare perquè es dedicara al comerç amb Amèrica va fer que es traslladara a Cadis el 1759. Durant la seua estada, hi va pintar un quadre de notables dimensions titulat Cadiz combatido por el mar el dia del terremoto, i diversos retrats.

Després va marxar a Roma per continuar els seus estudis. Allà va destacar ràpidament i va guanyar cinc premis a les Acadèmies de Sant Lluc i Campidoglio. Des d'aquesta ciutat va enviar alguns quadres a l'Acadèmia de San Fernando, que li va concedir una pensió durant cinc anys. El 1765, quan va tornar de Roma, va ser nomenat Acadèmic de Mèrit d’aquesta institució i va entrar en l'òrbita d'Anton Raphael Mengs, que el va acollir en el seu cercle de protegits i li va facilitar encàrrecs reials.

Maella, «L'embarcament», 1784. Oli sobre llenç. Museu del Prado

Pel que fa a la seua producció al servei de la monarquia, va dur a terme diferents decoracions al fresc de palaus reials. És contínua la seua participació al Palau Reial, el Pardo i l'Escorial. També va treballar a la Col·legiata de la Santíssima Trinitat de la Granja, el claustre de la Catedral de Toledo o la volta de la Catedral del Burgo de Osma. Amb el pas del temps, Maella va abandonar la decoració al fresc i es va centrar en quadres de cavallet entre els quals destaquen les seues representacions de la família reial. 

De fet, Maella es va convertir, després de la marxa de Mengs, en el retratista oficial de la Monarquia. Va dur a terme nombrosos retrats de Carles III al llarg del seu regnat, dos de la Infanta Carlota Joaquina i un de Ferran VII de xiquet... Les al·legories i els temes religiosos també abundaran en la seua producció d'aquesta època.

Consagrat en el seu càrrec de Primer Pintor de Cambra, la vida de Maella va canviar radicalment amb l'entrada a Madrid de Josep I. Va ser confirmat en el seu càrrec pel nou rei, encara que se li va rebaixar el sou i va continuar la seua tasca fins al retorn de Ferran VII. L’acceptació del nomenament de Cavaller de l'Ordre Reial Espanyola l'11 de març de 1811 va ser la causa dels seus futurs problemes.

Quan Ferran VII va tornar al tron, Maella va ser desposseït dels seus càrrecs i jubilat amb una pensió de 12.000 reals anuals. Vicente López el va substituir com a Primer Pintor de Cambra del Rei i també el va privar d'un segon mandat com a director de l'Acadèmia de San Fernando. Tot i haver obtingut la majoria dels vots de la institució, el rei va nomenar López per dirigir-la el setembre del 1815. Defenestrat, oblidat i sol, finalment, Maella va morir a Madrid el 10 de maig del 1819.

 

Fonts: Museu del Prado / Viquipèdia