Tal dia com hui del 1911 va nàixer Enric Valor a Castalla

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1911 va nàixer Enric Valor a Castalla
Tal dia com hui del 1911 va nàixer Enric Valor a Castalla

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El 22 d'agost del 1911 va nàixer Enric Valor i Vives a Castalla (l’Alcoià) en el si d'una família de la petita aristocràcia rural. Va estudiar professorat mercantil a l'Escola de Comerç d'Alacant i el seu primer treball va ser en un centre de producció sabatera del seu poble. Després va viatjar a Mallorca, on va organitzar la Secció Jurídica Nacional de Fabricants de Sabates. Simultàniament va estudiar llengua i literatura catalanes de manera pràcticament autodidacta.

Va començar la seua tasca com a periodista i escriptor a Alacant. L'any 1930, als dèneu anys, va entrar en la redacció d'El Tio Cuc, un periòdic satíric d'ideologia republicana, des d'on va impulsar l'adopció de l'ortografia de l'Institut d'Estudis Catalans. En proclamar-se la República, va intensificar la feina com a periodista, escriptor i activista polític. Va fundar l'Agrupació Regionalista Alacantina, de caràcter nacionalista, i va fer de locutor en l'espai radiofònic d'aquesta agrupació. Al mateix temps, va col·laborar regularment en la premsa nacionalista valenciana, com ara El Camí, El País Valencià i La República de les Lletres

Durant anys, Enric Valor es va dedicar pacientment a recopilar rondalles de la tradició oral a les zones rurals de tot el País Valencià, i va reunir un corpus de trenta-sis rondalles de gran valor folklòric i narratiu. A més de la tasca compiladora, amb aquestes rondalles va crear un món literari propi, amb el triple objectiu de reforçar-les de contingut valencià, de posar en joc un llenguatge expressiu i de convertir-les en peces literàries. Com a gramàtic, des de molt jove va col·laborar amb l'aportació de materials lèxics del valencià meridional per a la realització del Diccionari Català-Valencià-Balear, dirigit en aquell moment per Francesc de Borja Moll. També va ser el principal difusor de l'ortografia fabriana i defensor de les normes de l'Institut d'Estudis Catalans al País Valencià durant el franquisme, adaptant-les a la modalitat valenciana seguint el que Sanchis Guarner anomenava «policentrisme convergent». 

Després de la guerra va participar activament en les tertúlies clandestines que van preparant l'ambient per al redreçament lingüístic i cultural del país, però entre el 1966 i el 1968 va ser tancat a la presó a conseqüència de les seues activitats antifeixistes. Una vegada lliure va participar en la fundació de Gorg, la primera revista en valencià de la dictadura, que només es va publicar durant tres anys per culpa de la censura, un projecte que va reiniciar el 1973 amb la fundació de la revista Els Quaderns Gorg, que va existir només fins a l'any següent. Mentrestant, va continuar escrivint articles de tema nacionalista i lliçons de gramàtica normativa als diaris d'Alacant i València.

Valor va debutar com a novel·lista amb L'ambició d'Aleix, on narra els sentiments amorosos d'un jove durant la dècada del 1920 en una zona rural de les comarques del sud. Aquesta novel·la, escrita pels volts del 1950, va ser censurada i va aparéixer amb retalls l'any 1960. La narrativa valoriana desplega un lèxic precís, meticulós i ric, ple de girs, modismes i proverbis, i és hereva, en certa manera, del realisme regionalista del segle XIX. 

Amb l'arribada de la democràcia, va començar el reconeixement públic com a autor clàssic del conjunt de les lletres catalanes i autoritat gramatical indiscutible. Va ser nomenat membre de l'Institut de Filologia Valenciana des de la seua fundació (1978), i de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1986. També del Consell Assessor de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (1987) i soci d'honor i vicepresident pel País Valencià de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1987) i mereixedor de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993), la trajectòria d’Enric Valor va ser també reconeguda en vida amb el Premi Sanchis Guarner de la Diputació de València (1983), el Premi de les Lletres Valencianes de la Generalitat Valenciana (1985) i el doctorat honoris causa per les universitats de València (1993), les Illes Balears (1998), la Universitat Jaume I de Castelló (1999), la Politècnica de València (1999) i la d’Alacant (1999). I el seu nom, al costat del de Manuel Sanchis Guarner, Joan Fuster o Vicent Andrés Estellés, ha quedat retingut en els manuals acadèmics, els llibres de text i la memòria col·lectiva dels valencians com el d’un dels artífexs més importants en la represa literària i cultural de la segona meitat del segle XX. 

Enric Valor va morir a València el 13 de gener del 2000. Uns mesos abans, en el discurs pronunciat durant la investidura com a Doctor Honoris Causa per la Universitat Politècnica de València, va manifestar: «Davant de tot açò, cal dir que tots els valencians estem moralment obligats a contribuir a l'ús, el conreu, el respecte i la difusió del valencià, el nostre català, i encara que els estudis d'altres llengües puga enriquir-nos, no podem consentir la destrucció cultural i espiritual del nostre poble per mitjà de la implantació totalitària d'un altre idioma. Com bé deia el meu amic Sanchis Guarner, la pèrdua de l'idioma propi significa la mort cultural d'una pàtria».

 

Fonts: «Enric Valor, 1911-2000», AELC  /  Viquipèdia