Tal dia com hui del 1742 es va constituir l’Acadèmia Valenciana, inspirada per Gregori Maians

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1742 es va constituir l’Acadèmia Valenciana, inspirada per Gregori Maians
Tal dia com hui del 1742 es va constituir l’Acadèmia Valenciana, inspirada per Gregori Maians

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El 25 d'agost del 1742 es va constituir l’Acadèmia Valenciana, inspirada per Gregori Maians i Siscar (Oliva, 1699 - València, 1781), que tenia un ambiciós programa d’edició de textos científics, històrics i literaris que no es va poder dur a terme per la seua desaparició el 1751, després de col·lidir amb el model centralitzador de l’academicisme borbònic.

La fundació de l'Acadèmia Valenciana només resulta comprensible en les circumstàncies que van envoltar la vida de Maians després de l'abandó de la Cort i del seu retir a Oliva (la Safor). En concret, ha de quedar enquadrada dins d'aquestes coordenades: d’una banda, el fracàs dels projectes exposats per Maians a Madrid i, d’altra banda, per les necessitats econòmiques que es van fer evidents en el moment d'editar la Censura de historias fabulosas, de Nicolás Antonio (1617-1684), que desmuntava amb minuciositat l'existència de multitud de sants fingits i atribuïts als més diversos pobles de la geografia hispana. Un treball fonamental en el camp de la crítica històrica per la seua valentia enfront de la superstició i pel mètode aplicat.

La idea de l'Acadèmia va cristal·litzar durant el viatge de Maians a València l'agost del 1742. Provava de trobar els mitjans econòmics per continuar les edicions d'obres històriques escrites amb rigor i mètode, dins de l'ambiciós projecte d'aclarir la història espanyola. Va parlar amb intel·lectuals (Piquer, Nebot...), nobles (baró de Beniparrell...), clergues (Asensio i Agustín Sales, Juan B. Cabrera...) i va redactar amb la rapidesa que li era pròpia la Idea de la Academia Valenciana que, acceptada íntegrament, es va convertir en les Constituciones. Antonio Bordazar de Artazu (1671-1744), també hereu de la tradició «novatora», seria l’editor i impressor de l’Acadèmia.

Els dos primers articles de les Constituciones eren els següents:

1. La finalitat de l'Acadèmia Valenciana ha de ser recollir i il·lustrar les Memòries Antigues i Modernes, pertanyents a Espanya en tot gènere d'Arts i Ciències.

2. Pot ser Acadèmic qualsevol Noble, o Ciutadà, o Doctor en qualsevol Art Liberal o Ciència: qui visquera de les seues rendes i fora persona honesta: i qualsevol eclesiàstic, secular o regular. Si pretenguera ser-ho algun artista d'extraordinària habilitat, amb la qual puga contribuir a la finalitat de l'Acadèmia, serà digne d’admetre's.

El text de la Idea és idèntic al de les Constituciones amb l'única diferència que les últimes estaven redactades en nom de l'Acadèmia. Les Constituciones, a més de l'edició del 1742, van ser publicades en Obras Chronológicas, de Gaspar Ibáñez de Segovia, marqués Mondéjar (1628-1708),  primera obra de l'Acadèmia Valenciana.

L'entusiasme inicial va patir un colp fort amb la persecució de la Censura de historias fabulosas. Encara que no havia sigut editada per l’Acadèmia, els seus promotors, Maians i Bordazar, eren, respectivament, censor i editor de l’entitat. I, en el moment de la prova, els acadèmics, excepte honroses excepcions, van manifestar la seua covardia en abandonar el fundador. Era la primera prova. La segona va tindre lloc amb motiu de les dificultats econòmiques que el govern no va intentar resoldre mai. En conseqüència, l'Acadèmia es va dissoldre el 1751, i es va procedir llavors al repartiment de llibres.

 

Fonts: Joaquim Escrig, Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies, Carena, 2001 / Gregori Maians, Obres Completes, edició d’Antonio Mestre, Diputació de València, 1983-1986, Biblioteca Valenciana Digital (BIVALDI)