Tal dia com hui del 1353 la flota de Bernat de Cabrera va derrotar la dels genovesos en la batalla naval del Port del Comte, a l’Alguer

per NLV

Efemèrides

Port del Comte i cap de la Caça, l'Alguer
Port del Comte i cap de la Caça, l'Alguer

El 27 d'agost del 1353 la flota de Bernat de Cabrera va derrotar la dels genovesos en la batalla naval del Port del Comte a l’Alguer, en un dels enfrontaments de la revolta de Sardenya, emmarcada en la guerra veneciano-genovesa.

Durant la primera guerra, la Corona d’Aragó es va aliar amb la República de Venècia. Pere el Cerimoniós, després d’intercanviar molts missatges amb els ambaixadors venecians i discutir-ho molt en el Consell del rei, va signar a Perpinyà un tractat de confederació amb la Sereníssima.  

Ràpidament, es van organitzar trenta galeres que es van fer a la vela a Barcelona el setembre del 1351 comandades per Ponç de Santa Pau. A Sicília, l’estol es va unir amb les quaranta galeres de l’esquadra de Venècia, a les ordres de Panerazio Giustinian, i quatre provinents de València capitanejades per Bernat de Ripoll.  

A les envistes de Constantinoble, el 13 de febrer del 1352, va tindre lloc la batalla del Bòsfor, que van guanyar els aliats. En l’enfrontament van morir l’almirall Santa Pau i el vicealmirall Ripoll.  

El rei Pere, disposat a continuar la guerra després d’aquest èxit, va manar aparellar cinquanta vaixells per formar tres divisions navals: una a Barcelona, una altra a València i una altra a Mallorca. Totes tres es van reunir el 1353 a Menorca sota el comandament de Bernat II de Cabrera. 

El 18 d’agost van salpar de Maó i el dia 25 van arribar a l'Alguer, on es trobaren amb  vint galeres venecianes dirigides per Niccoló Pisani. Una flota genovesa de 60 galeres  a les ordres  d’Antonio Grimaldi pretenia atacar les dues flotes per separat.     

En la batalla del Port del Comte, els genovesos van perdre 33 galeres i 2.000 homes. A més, 3.500 van ser fets presoners. Les tropes catalanes van tindre 300 baixes. La derrota genovesa va permetre que Cabrera conquerira l’Alguer. L'almirall hi va deixar de capità Gispert de Castellet amb una guarnició i va marxar amb els presoners, les galeres pròpies i les capturades a Càller. Tan bon punt va marxar, la ciutat es rebel·là i va massacrar la guarnició.  Castellet va haver de fugir-hi.

Quan va conéixer la situació a l'Alguer, Cabrera va atacar i va derrotar els revoltats a la batalla de Quart, però va ordenar evacuar l'illa a causa de la importància de la revolta.

Bernat de Cabrera fou aclamat com a triomfador quan va entrar a València, on va anar a posar als peus del rei les banderes preses als genovesos.

A Sardenya, tement la resposta catalana, Gènova va enviar un nombrós contingent toscà, genovés i llombard. Tanmateix, Pere el Cerimoniós va conquerir l’Alguer el 22 de desembre del 1354.

La derrota va deixar tan afeblida la República de Gènova que es va veure obligada a oferir la senyoria a Giovanni Visconti, senyor de Milà.

 

Fonts: Francesc Rodón i Oller, Fets de la Marina de guerra catalana, 1898  /  Viquipèdia