Tal dia com hui del 1884 va nàixer l'escultor José Capuz a València

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1884 va nàixer l'escultor José Capuz a València
Tal dia com hui del 1884 va nàixer l'escultor José Capuz a València

El 29 d'agost del 1884 va nàixer a València l'escultor José Capuz Mamano.

Pertanyent a una família d'escultors d'origen italià establerta a València des del segle XVII, després de rebre els primers ensenyaments al taller del seu pare, l'escultor imatger Antonio Capuz Gil, i a l'Acadèmia de Sant Carles de València, es va traslladar a Madrid el 1904. Allà va treballar al taller de l'escultor Antonio Alsina, i va prosseguir estudis de dibuix sota la direcció de José Garnelo. El 1906 va guanyar la pensió per l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma amb l’obra El forjador, retrat en fang cuit del seu nebot Antonio Muñoz Capuz. Durant la seua estada a Roma, que es va perllongar fins al 1913, hi va exposar amb gran èxit i va enviar alguns dels seus treballs a l'Exposició Regional Valenciana i a les Exposicions Nacionals de Madrid. 

El 1911 es va casar amb la italiana Elvira Danieli. L'any següent va obtindre primera medalla a l'Exposició Nacional amb el grup Paolo i Francesca de Rimini. Aquest mateix any va fer una estada a París, on va viure amb Josep Clarà i va conéixer Rodin, Bourdelle i Bartholomé, amb qui va treballar. 

El 1913 va tornar i va fer els relleus per a la casa del pintor Joaquín Sorolla, amb el qual va mantenir una profunda i fecunda amistat durant tota la seua vida. Des de llavors, va participar en les exposicions més importants tant estatals com internacionals. El 1922 va ser nomenat professor de modelatge i buidatge a l'Escola d'Arts i Oficis de Madrid, mitjançant oposició. 

Entre les seues obres més importants destaquen diversos monuments públics com ara el del doctor Moliner (passeig de l'Albereda de València, 1919), el del pintor Muñoz Degrain (Palau de Biblioteques i Museus, Madrid, 1924), el de l'arquitecte Justino Flórez (Jaén, 1929), els nus, on mostra les seues grans dots de dibuixant i la forta influència de l'art italià i francès, sobretot de Rodin; l'estatuària religiosa i una àmplia producció de retrats, com els del pintor Sorolla i la seua família, que es conserven al Museu Sorolla de Madrid. 

José Capuz va treballar amb mestria en molts diversos materials, tant en bronze com en pedra o fusta i va saber compaginar la visió clàssica de l'escultura amb els corrents moderns de l'època. Per això és considerat un dels més destacats artistes de la renovació escultòrica espanyola duta a terme en les primeres dècades del segle XX. La seua obra s'inscriu en el corrent europeu del classicisme modern, tendència de l'escultura figurativa, en la qual la mesura clàssica és entesa com a model formal i conceptual, en ruptura amb el realisme naturalista precedent protagonitzat a l’Estat pel mestre Marià Benlliure. L'orientació impressionista de Rodin que va iniciar l'escultura moderna, la mediterraneïtat d’Aristides Maillol i la seua idealització de la bellesa i l'estilització i emotivitat del croat Mestrovic, subjauen en les creacions de Capuz, artífex de formes pures que bevien de l'escultura clàssica, l'obra de Miquel Àngel i la imatgeria renaixentista i barroca espanyola. 

El 1933 va ser un dels cofundadors de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica. El 1936 va ser nomenat catedràtic numerari de l'Escola de Belles Arts. 

Tanmateix, després de la Guerra Civil, va ocupar càrrecs acadèmics de rellevància com a inspector del Taller de Buidats des de l'any 1942 i president de la secció d'Escultura el 1951, i va dur a terme l'estàtua eqüestre del dictador Franco a Madrid de la qual es va instal·lar una còpia a València. El 6 d'abril del 1959 va rebre la Gran Creu d'Alfons X el Savi. 

José Capuz va morir a Madrid el 9 de març del 1964.

 

Fonts: Museu de Belles Arts de València / Museu del Prado /  Viquipèdia