Tots els incunables de la Biblioteca Valenciana es poden consultar en línia

En l'actualitat, disposa de 53 incunables, 5 d'aquests impresos a València

per NLV

Cultura, InfoLlibres

Tots els incunables de la Biblioteca Valenciana es poden consultar en línia
Tots els incunables de la Biblioteca Valenciana es poden consultar en línia

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

La Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu té registrats 53 incunables que ja poden ser consultats en línia a través de Bivaldi. Es consideren incunables els llibres impresos des que es va inventar la impremta fins al primer de gener del 1501. Són exemplars únics amb unes característiques particulars que reflecteixen la transició del manuscrit a la impressió. 

Així, per exemple, els incunables no tenen portada tal com l'entenem en l'actualitat perquè els manuscrits tampoc tenien una primera pàgina específica que recollira el títol de l'obra. Una altra de les reminiscències que guarden dels manuscrits és la lletra inicial dels textos, que sol ser decorada a l'estil dels manuscrits il·luminats.

Cinc exemplars impresos a València 

D'aquest conjunt, cinc van ser impresos al Cap i casal. Vita Christi, d'Isabel de Villena, va eixir de l'obrador de Lope de la Roca el 1497. És la primera edició de l'obra i només es coneixen tres exemplars al món, el de la Biblioteca Valenciana (incomplet), el de la Biblioteca Nacional i el de la Biblioteca de Catalunya. Obra literària indispensable del segle d'or valencià, el Vita Christi és l'única de sor Isabel de la qual tenim notícia i la fa mereixedora de ser reconeguda com la primera escriptora en valencià i la millor escriptora de les lletres hispàniques medievals. 

Furs nous del regne de Valencia e capitols ordenades per lo rey don Fernando II en la Cort general de Oriola XXXI de juliol de Any de la natiuitat de nostre senyor ... M.cccc.lxxxvII, acabat d'imprimir a València per Pere Hagembach i Leonardo Hutz el 6 de setembre del 1493, és la primera impressió d'un quadern de furs de les Corts Valencianes. 

Regimen Preservatiu i Curatiu de la Pestilencia (1490), del metge Lluís Alcanyís, del qual només es conserven tres exemplars. Els altres dos es troben a la Biblioteca de Catalunya i a la National Library of Medicine dels Estats Units. 

És un manual de salut pública contra les epidèmies amb mesures preventives i curatives. Algunes d'aquestes són d'indubtable actualitat, com és la necessitat d'airejar les habitacions o d'evitar el contacte amb els malalts. Aquest volum, a diferència dels altres dos, inclou la recepta manuscrita al final del llibre expedida per un metge. 

Les altres dues obres són del teòleg valencià Jaume Pérez de València (1408-1490), bisbe auxiliar de l'arquebisbe Roderic de Borja i governador eclesiàstic de València. La primera, Opuscula, impresa a València al taller d'Alfonso Fernández de Córdoba entre 1484 i 1485, conté els tractats següents: «Tractatus contra Judaeos», «Expositio canticorum ferialium», «Expositio cantici Augustini super Te Deum laudamus», «Expositio super cantica evangélica» . 

El «Tractatus contra iudaeos» proporciona informació rellevant sobre l'ambient apologètic i antijueu de l'època.

La segona és Expositio in cantica canticorum Salomonis, va ser editada el 1486 per Lambert Palmart, considerat hui en dia el primer impressor que va treballar a València i el tipògraf dels incunables valencians més antics, datats cap al 1473-1474. 

L'incunable més antic 

L'incunable més antic de la Biblioteca Valenciana és Tractatus de morali lepra de Johannes Nider, imprés a Colònia per Ulrich Zell el 1470. És la primera edició d'aquest tractat, un esbós sobre els vicis humans, amb el qual el pare dominic va tractar d'arribar a confessors i predicadors. No es coneixen exemplars en altres biblioteques de l'estat espanyol. 

També són d'interés els incunables Regimen sanitatis (Venècia, ca. 1500), Practica medicine (Venècia, 1497) i Tractatus de virtutibus herbarum (Venècia, 1499), atribuïts a Arnau de Vilanova, i els Sermones de tempore et de sanctis (1497), de Vicent Ferrer.