Els projectes de parcs eòlics marins a la Mediterrània generen dubtes entre els científics

L'Agència Valenciana de la Innovació (AVI) finança el desenvolupament d'una proposta per a instal·lacions portuàries

per NLV

Territori, Societat

EP
EP

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

L'energia eòlica marina és una de les renovables que la Unió Europea contempla com a àmbit d'acció prioritària i ha inclòs en l'estratègia de l'«Economia Blava», que engloba les indústries i sectors relacionats amb els oceans, les mars i els litorals, i que ha de liderar part de la transició verda.

Per això, la Comissió Europea i el grup del Banc Europeu d'Inversions, format pel Banc Europeu d'Inversions i el Fons Europeu d'Inversions (FEI), enfortiran la seua cooperació «per a una economia blava sostenible». Les institucions també cooperaran amb els Estats membres per satisfer les necessitats de finançament existents per  reduir la contaminació a les mars europees i donar suport a «les inversions en innovació blava i bioeconomia blava».

El sector energètic marí, que s'està desenvolupant ràpidament, ja ha experimentat un auge important a la Mar del Nord i la Bàltica. La UE estima que hauria d’aportar el 30% de la demanda elèctrica als estats membres, amb un increment des dels 12 GW actuals de capacitat eòlica marina fins als 300 GW el 2050.

Tanmateix, atés que això implicaria multiplicar per 15 l’espai marí destinat als aerogeneradors, la Directiva  2014/89/EU sobre l’ordenació de l’espai marítim exhorta els estats membres a considerar les interaccions i els conflictes entre les diferents activitats marítimes per promoure la coexistència, sempre que es respecte l’extensa normativa europea de planificació marítima (com ara les Zones Natura 2000) i de protecció de les espècies i hàbitats vulnerables (Directiva Hàbitats).

En aquest sentit, l'abril passat, nou científics de l'Institut de Ciències de la Mar, el Centre d'Estudis Avançat de Blanes (tots dos dependents del CSIC), la Universitat de Barcelona i la Universitat de Girona feien públic un manifest en què, després d'analitzar el projecte de parc eòlic marí al Cap de Creus i el Golf de Roses (l'Alt Empordà), exposaven que «els riscos d'implementar aquests parcs eòlics en una mar com la Mediterrània, ecològicament fràgil, diversa i subjecta a múltiples pressions humanes, no han estat encara ben avaluats i, tenint en compte el principi de precaució, no hem d’ignorar-los». «Tot i que suposadament els parcs eòlics flotants tenen un impacte menor sobre el medi marí que els parcs eòlics fixos (tradicionals), encara no hi ha avaluacions sobre les repercussions reals i acumulatives d'aquest tipus d'instal·lacions a la Mediterrània», hi afegien.

Els investigadors alertaven que, a diferència de la Mar del Nord i la Bàltica, i altres zones de la Mediterrània com ara el Golf de Lleó o el nord de l’Adriàtic, les costes del País Valencià i Catalunya «no tenen una plataforma continental àmplia (on les profunditats siguen adients per instal·lar els parcs eòlics marins), la qual cosa fa que les activitats humanes es concentren en un espai reduït i els parcs eòlics fàcilment poden quedar projectats a prop del litoral».

Per això, aquests projectes generen entre els experts «grans dubtes (que han de ser aclarits prèviament a qualsevol acció, i que fan urgent un estudi de les alternatives) i una extrema preocupació per l’impacte ambiental que podrien tenir», per les dimensions, la fragilitat ecològica de la zona d’implantació, els danys ecosistèmics a gran escala, el risc del nombre creixent de fenòmens meteorològics extrems relacionats amb el canvi climàtic i l’impacte paisatgístic, entre altres.

L'AVI finança el desenvolupament d'un nou parc eòlic per a ports 

L'Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha comunicat que finança el desenvolupament d'un nou sistema de fonamentació per a aerogeneradors marins, ideat específicament per a instal·lacions portuàries, que és capaç, a més, d'emmagatzemar internament l'energia generada, la qual cosa garanteix el subministrament d'electricitat fins i tot quan no bufa el vent. 

Rover Maritime, companyia constructora valenciana especialitzada en infraestructures marítimoportuàries, ha liderat aquest projecte, anomenat Wind-Store, que s'ha executat durant dos anys en col·laboració amb Ingenieria Avanzada de Obras Marítimas (Ingeomar), Geozone Assessors i Seaplace. A més, també hi han participat com a socis l'Institut de Ciència i Tecnologia del Formigó (Icitech) de la Universitat Politècnica de València i la Fundació ValenciaPort. 

Segons els promotors, aquesta nova tecnologia «ofereix solucions a dos dels principals obstacles que fins ara han frenat el desplegament de l'energia eòlica marina a Europa». El primer, esmentat adés, «és geològic», ja que les característiques de les costes valencianes i, en general, de l'estat espanyol, amb una plataforma continental molt curta i grans profunditats fins al fons marí, «dificulten la instal·lació dels sistemes d'aerogeneració tradicionals». 

A més, «a aquest inconvenient, se'n suma un altre intrínsec d'aquesta font d'energia verda, que és la intermitència», perquè «els aerogeneradors només produeixen electricitat quan bufa el vent, i amb una quantitat dependent de la seua força, per la qual cosa no es pot delegar el subministrament exclusivament a l'energia eòlica», han indicat. 

Per això, «el nou sistema planteja solucions innovadores a tots dos problemes». Així, «enfront de la complexitat d'instal·lar parcs eòlics en mar oberta, Wind-Store planteja introduir l'energia eòlica als ports, tant en instal·lacions de nou disseny com en les ja existents, incorporant, a més, un sistema d'emmagatzematge d'energia interna». D'aquesta manera, «l'energia renovable sobrant en moments de baixa es pot acumular i utilitzar posteriorment, encara que no bufe el vent».

Instal·lació de tres aerogeneradors al port de València 

Per desenvolupar aquesta solució, «s'ha partit de la tecnologia de caixons verticals de formigó, que són les estructures emprades per a la construcció de dics i molls portuaris», han explicat. En concret, «s'han aprofitat les cel·les interiors d'aquests calaixos per albergar els dipòsits d'emmagatzematge d'energia, que s'han dissenyat a base de formigó d'ultra alta resistència, a fi de millorar les prestacions i la durabilitat. També, s'ha definit una sèrie de metodologies innovadores per a l'estudi dels fons marins, necessaris en la fase de construcció». 

A més del desenvolupament tècnic, «que ja ha conclòs amb èxit», el projecte ha analitzat «la rendibilitat d'instal·lar un parc eòlic de tres aerogeneradors al port de València, com a supòsit pràctic d'estudi». A parer seu, «els resultats assenyalen que, amb la demanda elèctrica actual, la solució seria viable des d'una triple perspectiva: tècnica, financera i socioeconòmica». 

«La iniciativa, en sintonia amb els principis de sostenibilitat, autogeneració i ecoeficiència impulsats per Brussel·les, suposen una oportunitat per avançar en la descarbonització de l'activitat portuària, on s'està avançant en la implantació de tecnologies més sostenibles com, per exemple, l'electrificació dels molls o l'ús de gas natural en els vaixells», han manifestat els promotors.