Un congrés a Oriola abordarà els fenòmens extrems: sequeres i inundacions

La trobada tindrà lloc a l'Aula de Cultura de la Fundació Mediterráneo els dies 30 de setembre i 1 d'octubre

per NLV

Territori, Societat

EP
EP

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El III Congrés de l'Aigua, que abordarà els fenòmens extrems: sequeres i inundacions, se celebrarà a l'Aula de Cultura de la Fundació Mediterráneo, a Oriola (el Baix Segura), els dies 30 de setembre i 1 d'octubre. L'Ajuntament  d'Oriola, la Diputació d'Alacant i la Universitat d'Alacant, en col·laboració amb l'Institut de l'Aigua i les Ciències Ambientals de la UA, entre altres institucions públiques i privades, han engegat la trobada amb un acte de presentació on han assistit el director tècnic del congrés i director de l'Institut de l'Aigua i de les Ciències Ambientals de la UA (IUACA), Joaquín Melgarejo; l'alcalde d'Oriola, Emilio Bascuñana; la diputada de Cicle Hídric de la Diputació d'Alacant, Ana Serna, i el regidor oriolà d'Agricultura, Víctor Valverde.

La trobada sumarà 37 ponències i 45 comunicacions i se n'extrauran  propostes perquè les administracions i el conjunt de la ciutadania puguen tindre informació i coneixement amb la finalitat de resoldre aquests problemes que ens afecten directament.

Les ponències i comunicacions s'han dividit en diferents blocs: planificació, mitigació, infraestructures, avaluació socioeconòmica, ambiental i jurídica. L'esdeveniment comptarà amb ponents de diferents universitats, del Ministeri per a la Transició Ecològica i de la mateixa Conselleria.

Un altre punt que cal destacar, ja que hi participaran la Confederació Hidrogràfica del Segura (CHS) i la Universitat Politècnica de València (UPV), és el que fa referència a les «possibles i potencials solucions per a les inundacions». Perquè de propostes i idees, «se’n poden fer moltes, però necessitem que això es concrete i s'estabilitze a través d'uns pressupostos, sobretot els de l'Estat», ha assenyalat Melgarejo. «No hem vist en les anàlisis cap participació directa compromesa de despesa de caràcter important destinat a això», ha puntualitzat.