Tal dia com hui del 1854 va nàixer l’historiador de l’art Lluís Tramoyeres a València

per NLV

Efemèrides

Joaquin Sorolla, «Retrat de Lluís Tramoyeres» (detall), 1919
Joaquin Sorolla, «Retrat de Lluís Tramoyeres» (detall), 1919

El primer de setembre del 1854 va nàixer a València l’historiador de l’art Lluís Tramoyeres i Blasco.

Després de cursar els estudis de Filosofia i lletres a la Universitat de València va començar a exercir el periodisme. Va entrar a formar part de la redacció d’El Mercantil Valenciano, on va destacar com a corresponsal durant la Tercera Guerra Carlina. Més endavant, a Las Provincias —on hi romangué més de vint anys— va assolir merescuda fama com a articulista de divulgació cultural.

A més de periodista, va destacar com a investigador de la història valenciana. Igual que Roc Chabàs, es va centrar en la investigació del passat valencià a través de l'estudi, transcripció i interpretació de documents antics. Moltes d'aquestes investigacions van aparèixer a les pàgines d’El Archivo, revista fundada per Chabàs on va col·laborar freqüentment. El 1889 va publicar una de les seues obres més conegudes: Instituciones gremiales, su origen y organización en Valencia

Tot això li va fer guanyar la plaça de l'Arxiu Municipal de València, la qual cosa li va permetre accedir a l'arxiu i desenvolupar en els seus estudis d'investigació. També va ser nomenat catedràtic i secretari perpetu de l'escola de Belles Arts de Sant Carles, on va ajudar a impulsar la creació del Museu de Belles Arts. També va aconseguir, entre altres coses, que l'Estat es fera càrrec del pressupost del centre. La seua tasca va ser la d'ordenar les col·leccions amb rigor històric i obrir un saló dedicat a l'art modern i a l'antic Convent del Carme. Va ser membre de la Reial Acadèmia de la Història i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid.

El 1915, va fundar la revista Archivo de Arte Valenciano, que va dirigir fins al dia de la seua mort. Tot i que la seua tasca com a erudit de l'art valencià va ser la tònica dominant durant tota la seua vida, no deixà de banda l'estudi de la seua llengua materna.

Joaquin Sorolla, «Retrat de Lluís Tramoyeres», 1919. Oli sobre llenç. Museu de Belles Arts de València

El 1879 va publicar, encapçalant les pàgines del llibre de Constantí Llombart Los fills de la morta viva, «Estudi sobre la profitosa influencia que la restauració de la llengua llemosina puga tindre en el progrés provincial». Amb aquesta obra, premiada per Lo Rat-Penat, va entrar dins de la Renaixença valenciana, i va participar, entre altres institucions, en la mateixa societat Lo Rat-Penat com un dels seus membres més destacats. 

Tramoyeres hi deia que «el renaixement de les llengües i literatura provincials» apareix com un dels fenòmens més significatius del seu temps. L’autor sabia que a «França, Espanya, Itàlia, Anglaterra, Àustria i Bèlgica, en totes les nacions europees a on s'ha parlat en altre temps [...] llengües hui oblidades o poc cultivades, se veu lo propi fet, igual tendència». Tots aquests moviments culturals tenien com a objectiu, segons ell, «vigoritzar les races, caracteritzar-les, donar-los vida pròpia, esperit nacional, senyalar l'obra pròpia de l'estranya, mostrar lo que ha sigut, lo que són i poden ser en totes les manifestacions de l'activitat social». 

Per a Tramoyeres la paraula Nació representa un concepte més fonamental que la d’Estat. Entén per Nació «l’agregació d'hòmens nugats per certes condicions, distinguint-se totes les societats humanes per senyals [...] que varien de poble a poble». Aquests senyals que descobreixen la identitat nacional, els redueix a tres: llengua, raça i territori. «Estes condicions van tan agermanades que no podem membrar l'una sense membrar l'altra, especialment les dues primeres, que formen la vida interna d'un poble i, completant-se amb la tercera, tard o prompte, adquirix una raça la condició de nacionalitat».

El 4 febrer del 1912 va sol·licitar al ministre d'Instrucció Pública que se li concedira l'encàrrec de fer el Catàleg de Castelló argumentant, a favor seu, els seus treballs de recerca arqueològica i artística valenciana, així com l’experiència en la investigació de restes epigràfiques, arqueològiques i artístiques del País Valencià. Se li va concedir aquesta tasca el 4 de març. Quasi un any després, va demanar més temps en tractar-se, segons les seues pròpies paraules, d'una regió molt abrupta on les operacions de catalogació resulten extremadament lentes i difícils de fer. El 18 de gener del 1919, després de moltes dificultats, van aparéixer dos volums on es compila aquest Catàleg de Castelló amb monuments, objectes d'art i dades que abans eren pràcticament desconegudes.

Lluís Tramoyeres va morir al Cap i casal el 30 d’octubre del 1920.

 

Fonts: Jaume Crespo, «Lluís Tramoyeres i Blasco», Memòria Valencianista  / Enciclopèdia Catalana / Viquipèdia