La Federació Llull demana a Aragonès la reciprocitat de les televisions dels territoris de parla catalana

El president de l'entitat, Jordi Cuixart, si bé ha qualificat de greu la situació del català, es nega a «fer un discurs derrotista»

per NLV

Societat, Llengua

El president d'Obra Cultural Balear, Josep de Lluís; el d'Òmnium Cultural I la Federació Llull, Jordi Cuixart; el de la Generalitat, Pere Aragonès, i la d'Acció Cultural Del País Valencià, Anna Oliver, al Palau de la Generalitat de Catalunya
El president d'Obra Cultural Balear, Josep de Lluís; el d'Òmnium Cultural I la Federació Llull, Jordi Cuixart; el de la Generalitat, Pere Aragonès, i la d'Acció Cultural Del País Valencià, Anna Oliver, al Palau de la Generalitat de Catalunya

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

La Federació Llull (que agrupa Acció Cultural del País ValenciàÒmnium Cultural i Obra Cultural Balear) ha demanat la reciprocitat de les televisions dels territoris de parla catalana per «prioritzar la creació de continguts de qualitat i ser competitius amb les exigències del mercat de la comunicació». 

El president d'Òmnium Cultural i de la Federació Llull, Jordi Cuixart, s'ha reunit amb el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès. A la trobada també hi han assistit els líders de l'entitat valenciana, Anna Oliver, i balear, Josep de Lluís. Cuixart ha explicat que han emplaçat Aragonès a treballar per la reciprocitat de les emissions de les televisions autonòmiques de Catalunya –TV3– i el País Valencià –À Punt– en ambdós territoris i «reconstruir» així un «espai comunicatiu» per a 10 milions de catalanoparlants.

Cuixart ha fet referència als continguts produïts per les televisions autonòmiques que les altres compren i que «són de molta qualitat i tenen molta acceptació». Per la seua banda, el president d'Obra Cultural Balear, Josep de Lluís, ha apuntat que aprofundir en les relacions audiovisuals entre territoris «representa un mercat dels Països Catalans que pot ajudar a reactivar i enfortir un sector com l'audiovisual». La presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver, ha comentat que «hi ha tres governs amb bona sintonia que poden permetre que la col·laboració social i cívica es trasllade a l'àmbit polític».

En aquest sentit, la Federació Llull ha celebrat que el president català «està tenint diferents trobades» amb els seus homòlegs Ximo Puig i Francina Armengol i ha lloat la «predisposició» de tots tres per «la normalització de la llengua catalana». «Ara és moment de deixar de posar impediments a una cosa que és normal», ha argumentat.

Situació de la llengua

Cuixart s'ha distanciat  del que considera un discurs «derrotista» i «apocalíptic» sobre la salut del català. Ho ha dit després que una enquesta revelara que només el 28% dels joves de Barcelona tenen el català com a llengua més habitual. Cuixart ha defensat que «possiblement mai a la història dels Països Catalans hi havia hagut tanta gent preparada i que podia parlar català amb tota normalitat», però ha admés que «a l'Estat espanyol hi ha centenars de lleis que impedeixen el desenvolupament de la llengua», com passa també a França. «El català, per no tenir un estat propi que el defensi, està sistemàticament bandejat», ha lamentat.