Tal dia com hui del 1652 va morir el pintor Josep de Ribera, «lo Spagnoletto», a Nàpols

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1652 va morir el pintor Josep de Ribera, «lo Spagnoletto», a Nàpols
Tal dia com hui del 1652 va morir el pintor Josep de Ribera, «lo Spagnoletto», a Nàpols

El 2 de setembre del 1652 va morir a Nàpols, el pintor i gravador Josep de Ribera i Cucó: Lo Spagnoletto

Nascut a Xàtiva (la Costera) el 12 de gener del 1591, va ser batejat a l'església de Santa Tecla amb el nom de Joan Josep. Era fill de Simó Ribera, sabater de professió, i Margarida Cucó.No se sap res de la seua infantesa i primera joventut ni de la seua educació artística. A causa de la similitud d’estils, es pensa que Ribera va iniciar el seu aprenentatge amb Francesc Ribalta, que tenia un taller molt freqüentat, però aquesta suposició és difícil de comprovar, atés que no es coneixen obres d’aquesta etapa.

Sent encara adolescent, va decidir marxar a Itàlia, on va seguir les petjades de Caravaggio. Primer va viatjar al nord, a Cremona, Milà i a Parma, i després, a Roma, on va conéixer la pintura classicista de Guido Reni i Ludovico Carracci i el tenebrisme que desenvolupaven els caravaggistes holandesos residents a la ciutat. La recent identificació de diverses de les obres juvenils demostra que Ribera va ser un dels primeríssims seguidors de Caravaggio, fins i tot s’ha conjecturat que el va poder conéixer personalment, ja que el seu trasllat de València a Itàlia segurament va ser anterior al que els experts pensaven.

Josep de Ribera, «Martiri de Sant Felip», ca. 1639. Oli sobre llenç. Museu del Prado

Finalment, Ribera va decidir instal·lar-se a Nàpols, potser perquè confiava captar més clientela al virregnat espanyol, que vivia una etapa d’opulència comercial que fomentava el mecenatge artístic. L’Església catòlica i col·leccionistes privats serien els seus principals clients. En aquesta ciutat, hi va començar l’apogeu del seu art. En pocs anys, Ribera va adquirir fama europea gràcies en gran part als seus gravats. Se sap que fins i tot Rembrandt en posseïa.

L’ús del tenebrisme de Caravaggio va ser el seu punt fort, si bé en la maduresa evolucionaria cap a un estil més eclèctic i lluminós. Va iniciar una intensa producció que el va mantindre allunyat del País Valencià, on no va tornar mai. 

El suport dels virreis i altres alts càrrecs d’origen espanyol explica que les seues obres arribaren en abundància a Madrid. Actualment, el Museu del Prado té més de quaranta quadres seus. Ja en vida era famós a la seua terra natal i prova d’això és que Velázquez el va visitar a Nàpols el 1630.

Ribera és una de les figures cabdals de la pintura europea del segle XVII i, en certa manera, una de les més influents, ja que les seues formes i models es van estendre per tot Itàlia, Centre Europa i l’Holanda de Rembrandt. 

Josep de Ribera, «Sant Sebastià», 1651. Oli sobre llenç. Museo Nazionale di San Martino

Lord Byron, el poeta romàntic anglés, deia de Ribera que pintava amb la sang dels sants per la intensitat en el traç, l’anatomia estripada i la truculència d’alguns temes. Però Ribera no és rude ni primitiu. La seua obra beu també de la gran pintura del Renaixement. Es va interessar pels temes mitològics (si bé no va tindre molts encàrrecs d’aquesta classe) i va estudiar les escultures de l’Imperi romà. La seua extraordinària qualitat com a dibuixant i el seu domini de l’anatomia l’allunyen dels pintors espanyols de la seua època, majorment limitats per la clientela religiosa i per qüestions de moral. En l'obra religiosa de Ribera, mereixen especial atenció els sants, sobretot els retrats de penitents i màrtirs. Les seues versions de Sant Sebastià proven que li interessava captar més el moviment i el dramatisme en els cossos, que es retallen en l'ombra en aquest cas, que la cruesa dels martiris.

Ribera va ser un creador extraordinari. Va posseir la capacitat de crear imatges palpitants de passió veritable al servei de l'exaltació religiosa promulgada per la Contrareforma catòlica i mediterrània. La seua mestria colorista, que recull tota l’opulència sensual de Venècia i de Flandes i la seua inesgotable capacitat d'«inventor» de tipus humanístics greus, fan d’ell un dels cims del seu segle. 

Josep de Ribera va ser soterrat a l’església de Santa Maria del Part al barri Mergellina de Nàpols, molt lluny de la seua Xàtiva natal.

 

Fonts: «Josep de Ribera. Xàtiva, 1591-1652», Col·lecció Gelonch Viladegu  / Viquipèdia