Declaren com a investigats els dos guàrdies civils que van vexar un ciutadà flamenc per haver parlat en català

És excepcional que un episodi de discriminació lingüística arribe a ser investigat per la via penal

per NLV

Llengua

Kris Charlier atenent els mitjans de comunicació
Kris Charlier atenent els mitjans de comunicació

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Els dos agents de la Guàrdia Civil que van vexar Kris Charlier a l'aeroport de Barcelona per haver parlat en català s'asseuran aquest dijous davant la jutgessa per declarar com a investigats. Els dos policies estan sent investigats per la via penal per un possible delicte contra la integritat moral, arran d'una denúncia presentada per Charlier amb el suport legal de Plataforma per la Llengua.

Els fets van succeir el 9 de desembre del 2019, quan els policies van retindre Charlier a l'arc de seguretat de l'aeroport  perquè van notar que duia alguna cosa sota la roba. Els dos agents no van entendre les explicacions de l'afectat, que sap parlar català però castellà no, i el van acabar obligant a abaixar-se els pantalons en públic per mostrar la bossa d'estoma que porta enganxada al cos des que va ser intervingut d'un càncer de colon. Els dos agents, a més, van denunciar Charlier per desobediència i per haver-se negat a identificar-se, dues denúncies que finalment van quedar arxivades. Una vegada l'afectat ja era a l'avió, un agent de seguretat va entrar a l'aeronau, li va comunicar que la policia li havia prohibit volar i el va fer eixir immediatament.

Charlier, que és ciutadà flamenc i fa anys que es va instal·lar a Bigues i Riells (el Vallès Oriental), on es va integrar en català, ja va declarar el 6 de maig al jutjat d'instrucció penal del Prat de Llobregat, el mateix on ara declararan els dos agents investigats i on el març passat van declarar dos altres guàrdies civils, en aquest cas com a testimonis. De fet, la jutgessa encara podria cridar a declarar com a testimonis més persones implicades: dos agents més de la Guàrdia Civil, els dos vigilants de seguretat privada d'AENA que es trobaven a l'arc de seguretat en el moment dels fets i els membres de la tripulació de l'avió de Ryanair que Charlier va ser forçat a abandonar.

Una vegada s'haja acabat aquest procés d'investigació, el jutjat d'instrucció emetrà una interlocutòria en què es determinarà si la causa queda arxivada o si tira endavant. Plataforma per la Llengua ha coordinat i finançat des del principi el cas, que de moment avança positivament. A Catalunya només hi ha el precedent d'un episodi de discriminació lingüística que haja arribat a ser investigat per la via penal. També va ser un cas de vexació perpetrat per guàrdies civils, en aquest cas contra un pagès de l'Empordà, i va acabar amb l'absolució dels policies.  

Una setantena de casos en dotze anys

Aquests darrers anys, Plataforma per la Llengua ha recollit nombrosos casos de discriminacions lingüístiques als ciutadans catalanoparlants produïts per la Guàrdia Civil i per la Policia Nacional. A l'estudi «Comportament lingüístic davant dels cossos policials espanyols», l'entitat recull dades sobre els 68 casos detectats entre l'any 2007 i el 2019.

L'ONG del català constata que en totes les discriminacions hi ha hagut un tracte vexatori i que en un 15% s'ha arribat a l'agressió física cap als ciutadans. La majoria de discriminacions no tenen cap conseqüència judicial i només en un 3% dels casos s'acaba condemnant els policies.