Les eixides filològiques d'Antoni M. Alcover per terres valencianes

per Josep Daniel Climent, Joan Cortés

Veus

Les eixides filològiques d'Antoni M. Alcover per terres valencianes
Les eixides filològiques d'Antoni M. Alcover per terres valencianes

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El 2 de febrer de 1862 va nàixer a Manacor Antoni M. Alcover, iniciador del Diccionari català valencià balear, obra que pretenia formar «l’inventari de les paraules que formen la llengua catalana, ab les seues varietats dialectals i ab expressió de les diverses significacions y usos de cada paraula», segons afirmava l’estudiós manacorí. 

Així, el 3 de juliol de 1901 es va publicar la Lletra de convit que a tots els amics d'aquesta llengua envia Mn. Antoni Maria Alcover, una crida a la participació en l’elaboració del Diccionari, que havia de reunir i inventariar el «tresor meravellós» i la riquesa que «en paraules, frases, adagis, modismes i formes té escampada i espargida la nostra llengua dins els nombrosos monuments escrits dels seus fills del segle XI ençà», a més de les que «brollen encara rabents, llampants, inestroncables, de la boca dels milenars i milenars de gent qui pobla Catalunya espanyola i Catalunya francesa, les Illes Balears i l'antic regne de València».

Atesa la magnitud del projecte, que impossibilitava que una única persona el portara avant, Alcover va crear una xarxa de col·laboradors, que el 1906 van arribar a 1.643, que havien de tindre un paper determinant en l’obra, preparar les seues eixides filològiques i recollir paraules de la seua zona geogràfica o de les obres literàries publicades al llarg dels segles.

Les eixides filològiques

Amb l’objectiu de recollir el lèxic del conjunt del català-valencià-balear, Antoni M. Alcover va iniciar el 1900 la primera eixida filològica, a la qual van seguir més de seixanta campanyes fins al 1928, que el van portar per totes les comarques catalanoparlants. En aquests viatges duia a terme el treball de camp, que consistia a recollir paraules i expressions de cada zona, característiques fonètiques, morfològiques i sintàctiques, així com a elements del folklore popular. 

Alcover va visitar el País Valencià en cinc ocasions, el 1901, el 1902, el 1910, el 1918 i el 1921. Ara fa cent anys, per tant, de la darrera eixida filològica per terres valencianes, que el va portar des de Morella a Alacant, passant per Castelló de la Plana, Llucena, València, Alboraia, Sueca, Cullera, Xàtiva, Alcoi, Gandia, Pego, Sanet, Benidorm, el Campello i Cocentaina.

Les estades d’Alcover a la comarca de la Ribera

Antoni M. Alcover va visitar la comarca de la Ribera per primera vegada el 29 d’abril de 1901. Acompanyat pel seu amic el comte de Ròtova, agafava a València el tren de les sis del matí i dos hores després baixava a la Pobla Llarga. El que més li va impressionar del viatge va ser la visió d’«horts i més horts, i tarongers i més tarongers, ben espessos, ben reblits, omplint l’atmosfera d’aquella oloreta tan embalsamadora que exhalen». Seguidament va continuar el seu viatge a Rafelguaraf, el primer destí on iniciava els seus estudis lingüístics del parlar de la Ribera.

Amb posterioritat, el 1902 va visitar Carcaixent i Sueca, el 1918 altra vegada Sueca i el 1921 va tornar a Sueca i després va anar a Cullera. Ara bé, encara que aquestes van ser les poblacions que va visitar, Alcover també va estudiar les paraules i la forma de pronunciar-les d’altres poblacions, que també tenen presència en el Diccionari català-valencià-balear, com ara Castelló, Alzira, la Murta, Alberic, l’Énova, Manuel, la Vall de Càrcer o Corbera.

En aquests pobles, especialment a Sueca i Cullera, tenia l’ajuda de col·laboradors del Diccionari, com ara el mossén Gordià Ribera i Pujol, rector a Sueca, els comtes de Rótova, propietaris de terrenys a Rafelguaraf, o Josep M. Domínguez, rector de Cullera, entre d'altres. 

Per a l’estudi del parlar de la Ribera, Alcover s’entrevistava amb veïns del poble, d’edat i professió diferent, amb l’objectiu d’obtenir una panoràmica la més ampla possible de les seues característiques. Així, a Sueca, el 1921 Alcover anava acompanyat de Francesc de B. Moll i de Jaume Sastre, i van entrevistar a Assumpció i Salvadora Ferrando que els parlaren de «tot lo del rentar la roba, pastar i coure el pa»; Pere i Victorià Juan i Pedralba, fusters, Gerard Coves i Granell, manyà, Daniel Sapinya, paler (forner) i Ramon Porta i Català, llanterner, que els informaven dels «mots mes típics de llurs ferramentes i de les feines que hi fan», o amb Salvador Marquès, amb qui van repassar «lo vocabulari dels fems, segar i batre i a demés el del conreu de la dacsa».

El Projecte educatiu «Alcover, collidor de paraules»

Atesa la importància del treball dut a terme per Antoni M. Alcover i els centenars de col·laboradors durant dècades en l’elaboració del Diccionari català valencià balear, la Coordinadora de centres en valencià de la Ribera-Escola Valenciana promou el Projecte educatiu «Alcover, collidor de paraules», amb l’objectiu de potenciar l’ús del valencià entre els estudiants actuals; de retre un reconeixement a Alcover, lluitador incansable, «apòstol de la llengua», un referent per als catalans, valencians i balears, tot un exemple en defensa i dignificació de la nostra llengua; de mostrar com la passió i estima per la llengua del nostre poble és capaç d’aconseguir convertir en realitat els somnis més agosarats, i en definitiva, de recuperar el valor i significació social dels treballs i els esforços que es van invertir per a dotar de dignitat un fet ben usual com és el d’utilitzar la nostra llengua a tot arreu i en tot moment.