Les «rates independentistes» i el rei emèrit

per Francesc Viadel

Columnistes

Fotos: @PepaFerrer (Twitter)
Fotos: @PepaFerrer (Twitter)

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Aquest any la falla Convent de Jerusalem-Matemàtic Marzal de València ha dedicat una escena del seu monument als independentistes catalans. La presideix un Carles Puigdemont vestit de flautista d'Hamelin amb els colors de l'estelada. A la seua vora, tres rates amb passamuntanyes -personatges al·lusius als CDR- armats amb diferents objectes amenacen l'espectador. Una miqueta més enretirat, Oriol Junqueras, convertit també en rata, sosté amb una mà un péntol de formatge i amb l'altra amenaça amb un ganivet un plànol d'Espanya. A tocar d'aquesta figura, un cartellet ens assabenta que «les rates més pestilents en temes de corrupció són les que ara contemplen com ixen de la presó».

Darrere del dirigent d'Esquerra en un palmito apareixen dibuixats tots els presos polítics disfressats de superherois -amb la significativa excepció de Dolors Bassa i Carme Forcadell- acomboiats amb els seus indults.

Finalment, i per si ningú tenia la temptació d'acusar la sinistra comissió de parcial, una altra escena representa les «rates» de Bárcenas, Rato i Pujol. Tots en el mateix sac. No busqueu Joan Carles I, Zaplana, el comissari Villarejo, Rus, Barberà, Esperanza Aguirre, Ignacio González, Jorge Fernández Díaz... seria un exercici inútil d'una ingenuïtat palmària.

El monument, que és de Pere Baena i duu per títol Desemmascarats, té un pressupost de 200.000 euros i s'ha endut tots els premis. La premsa local, tan condescendent sempre amb els excessos i poc amiga de posar-se en embolics fins que l'embolic és de la mida d'un elefant, no ha tingut cap problema a difondre la imatge de «les rates» en un saludable gest de pluralitat.

I amb tot i això, pluralitats a banda, no cal dir que presentar a l'altre -a l'enemic, l'adversari, el foraster- com l'animal més repugnant, com una rata posem per cas, és una manera de deshumanitzar-lo. Rates eren els jueus per als alemanys i panderoles, els tutsis per als hutus que van exterminar-los. Poca broma, poc enginy i poca gràcia. El dret a la llibertat d'expressió mai no pot legitimar manifestacions d'aquesta índole que, d'altra banda, en una democràcia els representants polítics i els líders civils haurien de censurar públicament. I com siga, el silenci ha estat clamorós per part de les autoritats institucionals de la ciutat.

Val a dir que no és gens estrany que de totes les comissions aquesta siga la que té una expressió humorística més sinistra, genuïnament ultradretana, encara que no és l'única. La de Convent Jerusalem és la falla de l'alta burgesia local dels Roig, els Lladró i tutti quanti. Una falla, però, encastada en un barri popular a tocar de l'Estació del Nord on s'ha establert una bona part de la comunitat xinesa de la ciutat.

Fa uns anys, el seu president Norberto Piñango, va intentar nomenar manu militari com a Faller d'Honor el general colpista Milans del Bosch. Un professional de l'espasot que com haurien de saber fins i tot els joves dirigents dels partits d'esquerra per Espanya hauria fet el que calguera. Omplir, per exemple, el Lluís Casanova d'enemics de la seua pàtria.

Piñango acabà sent destituït en una assemblea només per dos vots i Milans del Bosch, doncs, tan sols a un pas de ser homenatjat.

No és l'única comissió de la capital del país amb vel·leïtats feixistoides. El 2017 la del Mercat va entestar-se a fer Faller d'Honor la Fundación Francisco Franco. En aquella ocasió, la socialista Mercedes Caballero va ensenyar les dents arrossegant en la seua impugnació el regidor Pere Fuset de Compromís. A l'última, la confraria franquista es va quedar sense «la cosa» i la copresidenta de la comissió Carmen de la Rosa, família del jutge de la Rosa i presidenta també de l'Ateneu Mercantil, va dimitir enmig d'afalacs a la democràcia i contra la dictadura del de Ferrol. Encara bo.

El món de les falles està ple de paranys. Des del 1939 ens fan passar per mostres de fervor i cultura popular allò que només són imposicions del règim franquista en la seua operació d'institucionalització i apropiació d'una festa amb orígens republicans. Volen que veiem sàtira en el que a penes és -tret d'excepcions- la caricatura amable del món segons la concepció de la ideologia dominant.

Les falles foren l'ariet de l'anticatalanisme des que el 1963 van cremar l'efígie de Joan Fuster precisament per haver retratat en la seua guia El País Valenciano de manera poc misericordiosa alguns dels trets menys exportables dels valencians. I alguna cosa més que l'instrument de la classe dominant i dels sectors més reaccionaris han estat les falles. El sociòleg Gil Manuel Hernández n'ha escrit a bastament sobre la qüestió i estaria bé que alguns polítics se'l llegiren amb voluntat però d'esmena i no tan sols d'entreteniment.

Ja sé que no es pot generalitzar, però els fets són els fets i els silencis són els silencis.

Veiem-ho des d'una altra òptica. ¿Què passaria si la falla de l'Ajuntament de l'any que ve aixecara un gegantí monument faller rematat amb una figura del rei emèrit personificat com a una rata vestida de banquer suís, en una mà una guardiola a vessar de bitllets, en l'altra un ganivet perniler apuntant amenaçadorament una al·legoria de la sanitat i l'educació pública espanyola? Parlar per parlar. Que ningú no es preocupe. Ací l'únic que fa falles i de les bones, rei inclòs, és l'amic Xavi Castillo. Encara ens passa poc.