Els experts assenyalen que cal dissenyar un front litoral resilient al canvi climàtic

Sostenen que la costa s'ha de gestionar d’una altra manera, atés que els fenòmens extrems seran cada vegada més freqüents

per NLV / ACN

Territori, Societat

La platja de les Deveses de Dénia (la Marina Alta) després del pas del temporal Glòria el gener del 2020 |NLV Arxiu
La platja de les Deveses de Dénia (la Marina Alta) després del pas del temporal Glòria el gener del 2020 |NLV Arxiu

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El director científic del Centre en Resiliència Climàtica, Carles Ibáñez, després dels aiguats que han afectat greument municipis com Alcanar (Montsià), i Vinaròs (el Maestrat), ha assenyalat que «hi ha molts motius per dissenyar un front litoral resilient al canvi climàtic», que «podria servir de model per aplicar-se a altres llocs». Tot i admetre que no es tracta d'una tasca fàcil, el científic assegura que a mitjà i llarg termini pot comportar nombrosos beneficis. Segons Ibáñez, «és un bon moment per repensar l'urbanisme per ser menys vulnerables davant fenòmens del canvi climàtic, perquè les infraestructures estan envellides». 

El científic ha apuntat que les infraestructures actuals es van construir en una dinàmica «d'urbanisme caòtic» que va iniciar-se durant l'època franquista, i que, tot i el pas dels anys, no s'ha canviat aquesta tendència. Ibáñez insisteix que redissenyar el litoral a mitjà termini seria una bona inversió pública per poder respondre de forma proactiva davant dels propers aiguats o temporals. Així, municipis que s'han vist afectats per fenòmens climàtics com la gota freda a Alcanar o d'altres que hagen urbanitzat en zones inundables podrien «marcar el camí» per altres zones amb mesures adaptades a cada localitat. Per això, subratlla la importància de fer canvis normatius en matèria urbanística que eviten nous episodis semblants.

Tal com afirma Ibáñez, el canvi climàtic podria incrementar la intensitat dels fenòmens com la DANA a causa de l'augment del contrast de temperatures. Ara bé, el que no es pot atribuir encara al canvi climàtic és una major freqüència d'aquests aiguats, ja que es tracta de fenòmens que es formen en molt poc de temps i de forma molt local. Malgrat això, el científic es mostra convençut que en un futur a curt termini la ciència millorarà els sistemes de predicció i es podrà alertar la població amb una mica més de marge de maniobra.

La importància de la responsabilitat individual

Més enllà del paper de la ciència i de les administracions a l'hora de comunicar l'existència de temporals, Ibáñez fa una crida a la responsabilitat individual. «Hem de ser més conscients de la zona on vivim i els riscos que tenim. Els mapes de zones inundables són públics i cal que la gent siga conscient de la situació de perill», ha advertit. Per això, posa èmfasi en la necessitat que la ciutadania també siga proactiva en situacions d'emergència i no delegue totalment a les administracions les seues accions davant un fenomen meteorològic com un temporal.