Tal dia com hui del 1644 va nàixer l'organista i compositor Joan Baptista Cabanilles a Algemesí

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1644 va nàixer l'organista i compositor Joan Baptista Cabanilles a Algemesí
Tal dia com hui del 1644 va nàixer l'organista i compositor Joan Baptista Cabanilles a Algemesí

El 6 de setembre del 1644 va nàixer a Algemesí (la Ribera Alta), l'organista i compositor Joan Baptista Cabanilles

Cabanilles va iniciar els estudis musicals a Algemesí, probablement amb Onofre Guinovart, i els va continuar a la catedral de València, tot i que el seu nom no consta als registres dels escolans de cant. El 1665, en plena joventut, fou nomenat segon organista de l’esmentada catedral, en substitució de Jeroni de la Torre, i com a assistent d’Andreu Peris, l’organista titular. L’any següent es va convertir en primer organista, càrrec en el qual es va mantindre fins que va morir -des del 1703, acompanyat d’un ajudant-. Del 1675 al 1677, i de manera excepcional fins que Teodor Ortells fou nomenat per al càrrec, va ser mestre de capella de la seu valenciana. 

La figura de Cabanilles representa el punt culminant de la producció barroca pel que fa a la música d’orgue hispànica, tant per la quantitat de composicions conservades com per la qualitat intrínseca i la representativitat aconseguida gràcies a les interrelacions dels models, que palesen el coneixement que l’autor tingué dels repertoris de l’època. Moltes de les seues composicions són virtuoses i avançades per al seu temps. Entre la seua obra organística cal destacar el conreu del tiento, al qual va atorgar una altra significació: partint de les experiències anteriors, va arribar a donar-li una expressivitat plenament barroca amb l’ús de les disminucions, les dissonàncies, la variació rítmica i la complexitat contrastant de la forma. També va utilitzar els ostinati, provinents de la dansa, i les batalles, de tradició anterior, que en mans de Cabanilles esdevingueren un model reeixit de contrast. Els seus versos, d’obligada servitud litúrgica, ultrapassaren sempre els criteris d’estricta funcionalitat i es convertiren en petites joies d’un diàleg entre la tímbrica polifònica de l’orgue i la cantilena de la salmòdia cantada. S’han conservat també unes quantes obres vocals, tant litúrgiques com en romanç, que mostren una altra faceta del compositor, totalment en consonància amb la qualitat de la seua producció organística.

L’obra de Cabanilles, interpretada pels millors músics d’arreu del món, ha estat objecte d’estudi de tota la musicologia internacional. L’edició crítica del seu repertori organístic fou iniciada per Higini Anglès el 1926, i ha estat continuada per Josep Climent, que el 1971 i el 1983 va publicar el conjunt de l’obra vocal. Per la qualitat i quantitat de la seua producció el musicòleg Joan Maria Llorens i Cisteró li va dedicar erudits estudis bibliogràfics, a més de la transcripció de la troballa dels manuscrits perduts a Felanitx arran de la guerra civil (1936). Fruit d'aquest descobriment es va publicar el volum I de Versos de Cabanilles, en els quals el mestre organista llueix la plenitud del seu talent artístic.

Joan Baptista Cabanilles va morir a València el 29 d'abril del 1712. 

 

Fonts: Enciclopèdia Catalana / Viquipèdia