Trash of Titans

per Ferran Lloret Morell

Tribuna

Trash of Titans
Trash of Titans

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Acostume a veure, cada cert temps, el mite contemporani de Christopher Nolan Interstellar (2014). No per la fantàstica actuació de Matthew McConaughey (que també és una raó per al revisionat), sinó per la sensació d’estar davant d’un espill. Aquesta odissea espacial em fa recordar els bancals que cada dia costen més de cultivar (allò que diuen els llauradors de l’any que ve serà), les tempestes de pols i les dures condicions climàtiques que colpegen el planeta Terra.

Fa dues setmanes vam conèixer l’Informe del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) el qual conclou que nosaltres, els éssers humans, hem portat la Terra fins a extrems que ni el mateix planeta pot sostindre en el temps. L’estem calfant amb la nostra activitat diària, la nostra generació de residus i hem provocat canvis irreversibles amb les nostres necessitats energètiques i la nostra manera de viure. 

L’IPCC és una mena d’Interstellar que ens posa enfront de l'espill, un tast difícil d'engolir davant el qual no podem girar el cap. Al llarg de 8 anys d'exhaustiu treball d'anàlisi i estudi que separen aquest últim informe de l'anterior, que data de 2013, el panell d'experts ha recaptat evidències suficients per a afirmar que l'acció dels sers humans està «inequívocament» relacionada amb el canvi climàtic. Així, directament: som els màxims responsables i també hem de ser part de la solució. L’escalfament global està afectant a totes les regions del planeta i hem d’actuar per evitar la catàstrofe climàtica.

La Terra ha passat per altres fases de canvi climàtic, cert. Però des de l’inici del capitalisme i amb la Revolució Industrial, quan vam començar a emetre més quantitat de gasos d’efecte hivernacle i a generar molts més residus, el planeta Terra s’ha escalfat d’una manera molt més accelerada. És a dir, el canvi climàtic es dona, simplement, per la forma de vida de l’espècie humana.

Molt sovint es posa la diana en els gasos d’efecte hivernacle i no tant en la generació de residus sòlids urbans (RSU). I és que una de les principals causes de l’emissió d’aquestos gasos és la generació dels RSU i el tractament incorrecte que se’ls ha donat. A més a més, que la contaminació produïda pels residus també danya l'estètica i la vida a les ciutats i els pobles; però açò seria un tema a banda.

Matt Groening ja ho va preveure allà pel 1998 (una predicció de tantes) al capítol de The Simpsons que s’anomena Residus Titànics. A l’episodi, a conseqüència d’un cabreig de Homer amb els operaris de recollida, s’exploren distintes formes de recollida de residus fins que Homer arriba a ser el responsable de la recollida de Springfield. Ja es poden imaginar com va acabar aquell nou model absurd que va imposar l’edil de Springfield, on era l’empresa de recollida la que havia de fer tota la feina per recollir les bosses del fem fins a uns extrems còmics. Per cert, a l’episodi es pot veure com als EUA ja es fa la recollida porta a porta i alguna referència a la recollida de les cel·luloses higièniques.

Al capítol 9x22 queda plasmat que no existeix un camí lineal perfecte que condueix de manera ininterrompuda cap al progrés, un esquema únic que podem seguir tots els municipis per aconseguir  el benestar col·lectiu, un millor reciclatge i reduir la contaminació en benefici de la Terra. Tenim els models que tenim i el que hem de fer és tractar de perfeccionar els sistemes que han mostrat uns resultats més eficients, com el porta a porta, en la separació i la no generació per avançar cap a un planeta millor.

Tant a Interstellar com a The Simpsons se’ns envia el mateix missatge. Estem abusant del planeta amb la nostra activitat diària i, si continuem així, les noves generacions ja no coneixeran el planeta tal com l’hem conegut. No existeix un planeta B, no tenim un planeta de reserva al qual fugir si la situació a la Terra empitjora. No és una ficció. És la realitat que hem d’afrontar.