Excavacions en una cova de Pedreguer revelen noves troballes sobre els caçadors-recol·lectors de la zona

Hi han localitzat ossos humans i una vareta plana apuntada i polida feta amb costella d'animal

per NLV

Territori, Societat

Excavacions a la Cova del Randero, a Pedreguer | EP
Excavacions a la Cova del Randero, a Pedreguer | EP

El Museu Arqueològic d'Alacant, MARQ, ha conclòs la campanya d'excavacions a la Cova del Randero de Pedreguer (la Marina Alta) amb noves troballes que situen l'indret com un dels jaciments arqueològics «més extensos i interessants» per aproximar-se als grups de caçadors-recol·lectors que van poblar l'est peninsular durant el període Magdalenià.

En les dues últimes campanyes d'excavació s'ha determinat que la cova va estar habitada almenys des de fa 17.000 anys en un àmbit no proper a la boca, com fins ara es pensava, sinó també a l'interior.

Enguany, a més, s'han trobat ossos humans i una vareta plana apuntada i polida íntegrament feta amb costella d'animal, que s'usava per subjectar el cabell o la roba que portava un dels soterrats en aquesta cavitat cap al 2.700 aC.

Els treballs de la quinzena i última campanya d'excavacions arqueològiques a Pedreguer van començar el passat 18 d'agost. Aquest projecte forma part del Pla d'Excavacions arqueològiques de la Diputació d'Alacant, dirigit des del MARQ per Consuelo Roca de Togores, i codirigit pels especialistes i doctors Jorge A. Soler, expert en el període Neolític, i Elisa Domènech, referent a les fases del Paleolític Superior. La campanya s'ha dut a terme en el marc del conveni subscrit entre la institució provincial i l'Ajuntament de la localitat. 

En l'equip d'investigació d'aquesta cova, a més dels codirectors i especialistes en diferents disciplines, hi participen cada any estudiants d'Arqueologia de diferents universitats com la Rovira i Virgili de Tarragona, l'Autònoma de Barcelona o les de Múrcia i Alacant, amb un pla de treball adaptat a les mesures establides per les autoritats sanitàries.

Els resultats científics d'enguany documenten les restes d'una llar adscrita al Neolític Antic Epicardial (entorn del 5.000 aC), corresponent als primers grups que van començar a implantar una economia de producció amb el conreu de cereals i la cura de ramats d'ovelles i cabres.

Cap al 4.500 aC., la Cova del Randero mostra un extens aprofitament estacional de l'espai, ja que s'hi duien a terme diferents activitats: estabulació del bestiar (hi ha petjades d'un possible tancat que podria haver servit per a separar els animals adults de les cries) i hàbitat de pastors (s'ha trobat un gran recipient ceràmic dins d'una fossa excavada al sòl, que després de les anàlisis orgàniques efectuades, revela el seu ús culinari, lumínic i fins i tot higiènic).

La galeria immediatament contigua era utilitzada pels pastors com a abocador del processament carni. S'hi ha documentat una enorme quantitat de restes òssies d'animals amb marques, principalment d'ovelles i cabres, però també de bous, porcs i espècies silvestres.

En els últims moments del Neolític, la cavitat va ser emprada exclusivament com a espai funerari, ja que hi han aparegut restes òssies humanes, juntament amb fragments de vasos ceràmics, penjolls de petxines i puntes de fletxa de sílex, materials corresponents als aixovars i ofrenes que acompanyaven els difunts.

Els bons resultats obtinguts en anteriors campanyes han fet que l'equip d'excavació de la Cova de Randero participe en dos congressos internacionals sobre el món Neolític: el VII Congrés Internacional del Neolític a la península Ibèrica, celebrat a Sevilla, i l'Early Neolithic of Europe, a Barcelona.