Mulet exigeix al govern espanyol mesures contra la proliferació de caparres, causants de la malaltia de Lyme

Segons el senador de Compromís, aquest aràcnid està provocant molts problemes en zones rurals d'algunes comarques, com ara la Plana o el Maestrat

per NLV

Societat, Política

El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet
El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, va presentar una pregunta escrita al govern espanyol en la qual demanava una major implicació en la lluita contra la cada vegada més freqüent malaltia de Lyme, causada per la picada de caparres, ja que la proliferació d'aquests aràcnids en moltes zones rurals de la Plana o el Maestrat, entre altres comarques valencianes, està ocasionant múltiples problemes. «Hi ha àrees per les quals és impossible treballar el camp o fer activitats esportives sense veure com se t'ompli el cos de caparres», ha explicat. A més, «extraure-les del cos és una acció de risc, i cada dia hi ha més malalties transmeses per aquests animals».

«El cas de la malaltia de Lyme és més preocupant, ja que els seus símptomes poden tardar mesos o anys a aparéixer, i a causa de la falta de símptomes no s'efectua el tractament que mitigaria o impediria els efectes», ha indicat.

Resposta «decebedora» del govern espanyol

Tanmateix, el govern espanyol ha respost que aquesta infecció produïda pel bacteri Borrelia burgdorfera, que transmeten les caparres de l'espècie Ixodes ricinus, «s'ha incrementat al llarg del temps, i existeixen en l'actualitat zones que es consideren endèmiques», on «hi ha circuits establits entre l'assistència primària i l'hospitalària, i a més hi ha campanyes de prevenció per a la picada de caparra». 

«En el cas de les zones no endèmiques, pot resultar més complicada la identificació de casos, sobretot quan es desconeixen les dades epidemiològiques del pacient que són fonamentals», però «existeixen guies europees i americanes i documents que estan publicats i que es poden consultar», ha afegit.

Mulet s'ha mostrat decebut per la contestació del govern espanyol, atés «el poc o nul compromís» de l'executiu, tenint en compte que «la presència de caparres s'ha incrementat de manera exponencial en certes comarques valencianes (a conseqüència, entre d'altres, de les plagues de conills i l'abandó dels cultius) i la seua etapa d'activitat allarga per efectes del calfament global i el canvi climàtic». Per això, «es pot aventurar que les patologies transmeses per aquests aràcnids, com és el cas de la malaltia de Lyme, augmentaran».

Manca d'informació, proves i reconeixement

A més, «la malaltia de Lyme ja era de declaració obligatòria com a malaltia infecciosa», però «no s'ha avançat gens» en el reconeixement de «la cronicitat, els tractaments i el pronòstic», ha apuntat. 

En aquest sentit, el senador considera que el govern espanyol «pren el pèl als milers de malalts crònics de Lyme i, en general, al conjunt dels ciutadans, ja que tota la població espanyola està en risc» i «falta informació a les escoles, formació dels professionals mèdics i proves diagnòstiques fiables».

Per aquest motiu, Mulet ha tornat a preguntar al govern de l'Estat «si es reconeixerà la gravetat que presenta aquesta malaltia en les seues fases tardanes i les repercussions en la qualitat de vida dels qui la pateixen, unes repercussions que també afecten el seu entorn» i «com pensa avançar, dins de les seues competències i en col·laboració amb les comunitats autònomes contra les plagues de caparres com la que pateixen molts municipis de la Plana o el Maestrat.»